Cerca contraforts...

dimarts, 30 de novembre de 2010

Xina i EEUU: un matrimoni de conveniència

Molta gent es meravella de l'espectacular creixement de Xina els darrers anys. És cert que el gegant asiàtic ha encadenat una dècada de creixement desenfrenat (tot i que relativament encara no s'aproxima ni molt menys a les cotes de desenvolupament d'Occident). La realitat, però, és menys admirable.
El creixement Xinès es basa exclusivament en les exportacions. El control del preu del diner -el yuan- per part de l'estat, al marge del mercat, permet que la Xina pugui imposar unes condicions molt favorables -i abusives- per què els països extrangers importin productes xinesos. De tots els importadors el principal soci -si es pot dir així- comercial són els Estats Units.
Els Estats Units, com també altres països occidentals, s'han pogut permetre durant dècades gastar més del que recapten gràcies a anar acumulant deute i en aquest punt la Xina ha estat la gran protagonista. El funcionament és el següent:

dilluns, 29 de novembre de 2010

Canvi i il·lusió


"Aquest cop sí. Ens n'hem sortit". La victòria és indiscutible: totes les comarques de Catalunya han donat com a guanyadora Convergència i Unió. Aquest cop l'aritmètica és impossible i l'Artur Mas serà el nostre 129è President.
La clau de tot la trobem en dos factors:  per una banda una pèssima gestió d'un govern que mai va poder aconseguir la cohesió que dóna ser el guanyador de les eleccions, amb els escàndols constants, la inoperància davant la crisi, la passivitat davant les patacades que ens han etzibat com a nació des de Madrid i la impossibilitat de transmetre una gestió que, en el millor dels casos, ha passat desapercebuda.