Cerca contraforts...

dijous, 30 d’agost de 2012

"La majoria sóc jo"


No em refereixo a mi, precisament. El que voldria és comentar una costum estranya molt arrelada a aquesta, la nostra, democràcia. A dreta i esquerra tothom s'apropia de les majories. És igual les participacions o les abstencions. A l'esquerra reclamen ser la representació "del poble". Lluny queda el discurs de classes, reivindicant la classe obrera, avui totalment desdibuixada per una classe treballadora que en les circumstàncies actuals és una classe privilegiada. A la dreta, però, no s'eximeixen d'aquest exercici d'apropiació de representativitat. En aquest cas és "la majoria silenciosa" la que atribueix un suport ocult i místic als projectes que interessen al partit de torn i que busca un anonimat que, diuen, exigeix la mala imatge de la dreta.
En democràcia es convoca el poble a les urnes perquè esculli, per majoria, qui i què ha de governar. Qui vota, decideix. Qui no vota, assenteix la voluntat de la majoria. Deixem els muts en pau i que cadascú parli pels seus.

dilluns, 27 d’agost de 2012

La probabilitat de la genialitat



Aproximadament 10-183.800. Aquest és el càlcul de la probabilitat que un mico, col·locat davant d'una màquina d'escriure amb una alimentació adequada, deixant-lo descansar i dormir quan ho necessiti, escrigui totes les lletres de Hamlet al primer intent. No obstant això, tenint en compte la puntuació, l’ús de majúscules i els espais, la probabilitat real que el mico acabi escrivint Hamlet és menor: es calcula que al voltant de 10-360.783. La biologia no ens fa gaire diferents, però els éssers humans tenim aquella cirereta que fa de la nostra existència quelcom especial.

divendres, 24 d’agost de 2012

El Banc Dolent

Us deixo l'article resum sobre què és i què penso del Banc Dolent i que m'ha publicat Gironainfo.cat/Nació Digital:

Fa dies que se senten veus que confirmarien la creació del famós “Banc Dolent”. Estalviem preguntar-nos si a aquestes alçades de la pel·lícula en queda algun, de banc bo. El cas és que, per no haver de reconèixer que els pisos i terrenys han perdut valor i haver d’anotar-ne les pèrdues als seus resultats, els bancs mantenen centenars de milers d’immobles fora del mercat. El que proposa la solució del Banc Dolent, descartada la possibilitat de deixar caure els bancs insolvents, és transferir les pèrdues dels actius immobiliaris a una nova entitat per alliberar el sector bancari d’aquest forat financer i reactivar així el mercat immobiliari.
Havent llegit l’última frase us hauríeu d’haver aturat amb això de “transferir les pèrdues”. (Com aquest cas, cada dia rebem centenars d’eufemismes econòmics a través dels mitjans que ens passen desapercebuts). Tranferir-les... a qui? Al contribuent, és clar! El Banc Dolent el finançaria l’Estat o Europa directament o a través de fons de rescats de sigles immemoritzables, total o parcialment. Però al cap i a la fi el finançarien els nostres impostos. Tot sigui a fi de salvar l’economia. Així funcionen les coses. A mi tampoc m’agrada subvencionar l’Insitituto Cervantes, la tauromàquia, la premsa de Madrid o l’AVE a Guadiana del Caudillo i bé que m’hi poso fulles.

dijous, 23 d’agost de 2012

El Banc Dolent (III): l’estafa

Heu pogut llegir anteriorment els problemes de la bombolla immobiliària i dels “actius tòxics” de la banca. El que proposa la solució del Banc Dolent, descartada la possibilitat –per mi justa- de deixar caure els bancs insolvents, és transferir les pèrdues de l’habitatge a una nova entitat i reactivar el mercat immobiliari. 

Havent llegit l’última frase us hauríeu d’haver aturat amb això de “transferir les pèrdues”. (Com aquest cas, cada dia rebem centenars d’eufemismes a través dels mitjans que ens passen desapercebuts). Tranferir-les... a qui?

dimecres, 22 d’agost de 2012

El Banc Dolent (II): el mercat

Si heu llegit l’entrada anterior (El Banc Dolent (I): el problema) ja tindreu una idea de què ha representat la bombolla immobiliària per al sistema bancari. Quan parlem de sistema bancari, de “els bancs”, convé que no ho fem en un sentit aliè perquè, ens agradi o no, el sistema bancari és clau per al manteniment de la societat. Dit això, també cal que destriem aquest fet del concepte erroni que tots i cadascun dels bancs en particular siguin imprescindibles. 

dimarts, 21 d’agost de 2012

El Banc Dolent (I): el problema

Si llegiu de tant el tant el diari o escolteu els telenotícies estic segur que algun cop haureu sentit a parlar del "Banc Dolent". Ens estalviarem la broma de preguntar-nos si, amb els temps que corren, queda algun banc bo i passarem a veure en què consisteix aquesta idea. 
Actualment, la banca, té un greu problema. Bé, en té uns quants; però el problema més immediat és el que implica el forat hipotecari. Imaginem el balanç d'un banc (i de qualsevol empresa) com una balança, amb els actius (terrenys, immobles, efectiu, deutes a cobrar...) a una banda i els passius (principalment deutes a pagar) a l'altra. 

dijous, 9 d’agost de 2012

"Problemes de liquiditat", diuen



Fa dos mesos, la baronessa Thyssen va haver de fer front a "problemes de liquiditat". La senyora Tita Cervera és propietària, entre d'altres coses, d'una valuosíssima col·lecció de quadres i escultures úniques al món. No van ser pocs els ciutadans, mitjans de comunicació i opinadors oficials i oficiosos que en sentir de la seva boca una certa preocupació per les finances domèstiques, van haver de reprimir més d'un exabrupte. Però dels quadres no es pot menjar. I és que si ens presentem a plaça amb un Casas, un Dalí, un Cézanne o un Sorolla sota el braç difícilment podrem emplenar el cabàs. Els economistes dirien que els quadres són un "actiu poc líquid". El grau de liquiditat, per entendre'ns, no és més que la facilitat amb què es pot transformar un bé en diners en efectiu. La facilitat de vendre'l. Quan ens manquen diners en efectiu, al marge que tinguéssim bastes propietats i possessions de valor incalculable, direm que tenim "problemes de liquiditat". Sense liquiditat no es pot menjar. I sense liquiditat, l'Administració no pot pagar les nòmines.