L'economia explicada amb vaques...

Us deixo la traducció d'un correu que circula per internet i que em va passar l'Antoni. Per riure i, perquè no?, per aprendre alguna cosa!

L'economia explicada amb vaques...

Socialisme:

Tu tens 2 vaques.

L'estat t'obliga a donar-n'hi 1 al teu veí que no tenia vaques.

Comunisme:

Tu tens 2 vaques.

L'estat te les treu i et dóna una mica de llet.

Segueix

a 17:33 2 comentaris

Ibra i Efialtes

Gran partit ahir del Barça a San Siro. Més enllà del partit, un tal Zlatan va encarregar-se, a l'estil Mourinho, de carregar-se totes les càmeres a sobre. Ressentiment? Jo diria que no només... 

La setmana passada van tornar a fer per la tele la pel·lícula 300. En aquella història se'ns recorda la gesta d'una colla d'espartans (no crec que només 300) en aturar les hordes perses al Pas de les Termòpiles. En un moment de la pel·lícula apareix un personatge espartà de naixement, geperut i malformat, que escapant de la llei espartana no va ser "descartat" en el moment de néixer. Quan demana al Rei incorporar-se a les files espartanes per fer honor al nom del seu pare, el rei ho descarta. La falange espartana actua com una unitat, l'un protegeix al del costat i així successivament. La malformació que pateix suposaria un flac dèbil pel conjunt. Ressentit, acaba sotmentent-se al suborn de l'exèrcit persa.

Segueix

a 11:14 0 comentaris

Moral hazard

Hi ha dues paraules que ressonen com un eco inacabable en totes les assignatures d'economia que fem. Moral hazard. Risc moral.

Aquesta és una de les causes de la nostra precària situació i la de tots els PI(I)GS -per qui no ho sàpiga, un pig en anglès és un porc-, Portugal, Irlanda, Itàlia, Grècia i Espanya (Spain). Ajudar-nos representa un risc i que ens ajudin, per a nosaltres, un risc moral.

Als economistes els agrada -ens agrada- parlar de coses senzilles amb paraules complicades i altisonants. Així, suposo, ens assegurem que ningú amb intuïció ens prengui la feina. El risc moral no és altra cosa que una situació en la qual un individu, aïllat de la conseqüència de les seves accions, podria canviar el seu comportament que hauria tingut si hagués estat exposat completament a les conseqüències de les seves accions. Ras i curt: donar gat per llebre, dir blanc i fer negre.

Segueix

a 9:13 0 comentaris

Tota la Gàl·lia està ocupada... Tota? No!

"Tota la Gàl·lia està ocupada... Tota? No! Un petit llogarret poblat per irreductibles gals resisteix l'invasor..."

El resultat de les eleccions d'ahir va ser inesperat. Només la darrera enquesta del CEO, vilipendiada per la unanimitat dels mitjans de comunicació i per la majoria dels partits, la va encertar. Catalunya ha deixat de votar amb una referència espanyola en unes eleccions al Congrés.

Si ens fixem en el mapa d'Espanya només Catalunya i Euskadi s'escapen de l'aclaparadora majoria del Partit Popular. Les dues nacions històriques, a part de la espanyola -i Galícia, si s'escau-, es mantenen diferents i singulars i, lluny d'equilibrar les forces, són els partits sobiranistes els que pugen (a Catalunya CiU i ERC -que es manté- i a Euskadi Amaiur apareix i el PNB aguanta sense patir la competència sobiranista abertzale). Aquesta singularitat no és anecdòtica sinó que posa en relleu que els catalans, que abans teníem un vot dual en funció de si es votava al Congrés o al Parlament de Catalunya, ara ja deixem de banda aquest sentiment. Ara veiem en el sobiranisme -o en el catalanisme polític modern- la millor opció per representar els interessos particulars a Madrid. La demanda és clara: Catalunya és diferent i així s'ha de fer sentir al Congrés.

Segueix

a 12:38 0 comentaris

La "necessitat" del Corredor Central...

Algú s'ha preguntat perquè carai l'Estat espanyol s'entesta a foradar 100 quilòmetres de roca massissa a través dels Pirineus per fer passar-hi un tren?

El territori de l'Estat comunica amb Europa per tren des de dos eixos. Per una banda, a l'Atlàntic, per Irún. Per altra banda, al Mediterrani, per Portbou. Aquests eixos són clarament suficients des del punt de vista pràctic. Amb els projectes europeus per al Corredor Mediterrani i Atlàntic hauria d'haver-hi prou capacitat per transportar les mercaderies i les persones necessàries des d'Espanya cap a Europa. Si és així, perquè té tanta importància fer una obra digna de faraons?

L'única explicació que se m'acudeix la trobo si traço les fronteres d'Euskadi i de Catalunya al Mapa. Què passaria si fóssim independents? 

Segueix

a 8:25 4 comentaris

Macroeconomia per a principiants (II): com matar la prima

Ara que ja sabeu què és la prima de risc ens podem preguntar: i no té solució aquest patiment?

Aquests dies estem veient com "els mercats" (recordem, les persones i institucions que compren el deute dels països) cada cop tenen més i més por de no cobrar pel seu préstec al termini acordat i, per tant, cobren un interès cada cop més alt (fins al 7% a Itàlia i a Espanya, per exemple). Aquest interès és insostenible fins al punt que cada any, la partida del pressupost dels països destinada a pagar els interessos del deute pot superar les que destinen a cultura, defensa o recerca fins al punt que si segueixen endeutant-se a aquest preu no podran pagar.

Mentrestant, Alemanya es pot endeutar a l'1%. Això és desenes de milers de milions l'any menys. Poseu un 1 i els 0 que toquen i us en fareu la idea. La solució, doncs, és eliminar el risc.

Si hem dit que la prima de risc és la diferència entre l'interès que paga Alemanya i el que paga cadascú, perquè no paguem tots el mateix?

La solució passa pel Banc Central Europeu. Si en comptes de ser el Banc d'Espanya, el Banc d'Itàlia o el Bundesbank fos el BCE qui anés al mercat a vendre deute, no hi hauria prima de risc perquè seria tan solvent com ho és alemanya. Així de senzill.

Segueix

a 10:17 2 comentaris

Macroeconomia per a principiants (I): la prima de risc

La prima de risc s'ha instal·lat al nostre dia a dia. Hi és i sembla que no vol marxar. Tots en parlem. Ara, qui sap exactament què és la temuda prima de risc?

Els països, generalment, gasten més del que ingressen. D'això en diem dèficit. Si tu gastes més del que ingresses només tens una manera de pagar-ho: demanant prestat. En altres paraules, endeutant-te. El deute dels països el podem imaginar com simples papers, compromisos que al cap d'x anys qui compra aquell pagaré cobrarà el que ha pagat afegint-li un interès determinat. Aquest deute es ven (es canvia per diners) en el que s'anomenen "els mercats".

Els mercats no són altra cosa que persones, empreses, entitats financeres, països o institucions internacionals. No són un ésser pervers i interessat. Els mercats compren deute amb la única ambició de treure'n un rendiment dins una garantia que quan arribi aquest any x amb què el país s'ha compromès cobraran el que diu el contracte.

Quan hom tem que hi pot haver alguna possibilitat que no pugui cobrar arribat el termini, el més lògic serà que demani un major interès en pagament a la "por" de no cobrar el que ha prestat. Hi ha països, com Alemanya o EEUU, que es considera que no tenen absolutament cap risc de deixar de pagar, de no ser solvents. Aquests països es considera, doncs, que presten a risc zero. Per tant, la diferència entre els interessos que paga Alemanya -interessos sense risc- i els que paga qualsevol altre país representarà el cost del risc en el deute. Aquesta diferència entre l'interès d'un país i l'interès del deute alemany (anomenat Bund) és el que en diem prima de risc.

Segueix

a 9:05 3 comentaris

Ho sento, però no faig vaga

Ho sento, però avui no faré vaga. Aniré a classe. Com vaig fer amb les vagues contra el Pla Bolonya i abans a l'institut. Per molts motius. Però us asseguro que no perquè no vulgui una universitat pública de qualitat.

En primer lloc perquè tots vosaltres em pagueu entre 6000€ i 8000€ cada any per anar a la universitat, per anar a classe i ser productiu. No anar a classe em sembla, com a mínim, una manca de consideració. 

En segon lloc perquè els estudiants, crec, no hem notat absolutament cap greuge cap a nosaltres. Jo, personalment, no veig com ha canviat la situació a les nostres aules i entendria que hagués empitjorat donada la situació que vivim, de la que no ens fem el càrrec. Abans que nosaltres, els estudiants, s'haurien de queixar els professors associats, els becaris i investigadors, doctorands, personal... I no és un problema de volum de recursos, sinó de distribució (hi ha gent que viu molt bé a la universitat a costa dels altres).

En tercer lloc perquè la vaga, com està plantejada, és un exercici de publicitat de sectors organitzats, minoritaris, violents -física o verbalment-, ideologitzats i interessats. Els mateixos que es manifesten contra Bolonya, s'indignen, acampen, protesten a favor de l'anarquia (com a la vaga general passada) i després passen per ser els més demòcrates.

En quart lloc perquè no combrego amb tapiar entrades, privar de llibertats, tallar carreteres i trens, increpar estudiants, imposar idees i coartar decisions. Ahir l'assemblea de l'UdG, amb gent de fora la universitat per cert, discutia si s'havien de fer piquets informatius o violents. La decisió, per cert, va ser de fer-los violents.

Segueix

a 11:12 2 comentaris

La frivolitat hivernal del PSC

La meva intenció era no molestar-me a comentar l'absoluta frivolitat del PSC. La deriva, però, del rumb d'aquest partit ha passat tots els límits quan han llançat un vídeo de campanya electoral (repeteixo, de CAMPANYA ELECTORAL) en què, sense escarafalls ni matisos relacionen les retallades a la mort. Sí, ho heu sentit i ho podreu veure bé: juguen amb la mort per criticar les retallades. "Com els pets en un banc" que diem a casa. Ho deixen anar, sense complexes, sense proves i sense cap altre motiu que desgastar, enrarir i intoxicar la prou maltractada societat.

Això no és tot! Per a més inri, el mateix dia que surt publicada una notícia que diu que una dona va morir a l'hospital de Sant Pau després d'una llarga espera. Fortuïta la coincidència? El vicepresident del Col·legi de Metges, però, s'ha afanyat a assenyalar que era una pacient terminal. Segon ball del PSC (que és qui ha posat la notícia a les capçaleres) amb la mort. Ara, però, amb una persona de carn i ossos pel mig.

Segueix

a 11:14 4 comentaris