Per què cal retallar la despesa?

Darrerament s'han sentit molts polítics ortodoxes de la despesa dient que calia retallar "perquè no es pot gastar més del que es gasta". Cal retallar, però no és veritat que cal fer-ho perquè no es pot gastar més del que s'ingressa. A veure si us ho puc explicar:

INGRESSOS - DESPESES = DÈFICIT/SUPERÀVIT

El dèficit és quan la resta entre el que s'ingressa i el que es gasta és negatiu. El superàvit, en canvi, és quan aquesta resta dóna un resultat positiu. Si gastem més del que ingressem cal recórrer al deute per poder fer front a la despesa. Aquest dèficit, a més, es pot donar perquè caiguin els ingressos o perquè augmentin les despeses. Ho podeu veure fàcilment a l'equació anterior.

Segueix

a 11:07 0 comentaris

Enèsima queixa sobre els violents i les vagues

Que l'Autònoma s'ha convertit des de fa anys en un oasi pel moviment estudiantil violent és cosa coneguda, denunciada i àmpliament sabuda per tothom. Des que hi faig vida d'estudiant, des dels temps de les protestes contra el Pla Bolonya, hi he vist violència de tots colors. Aquest mateix blog s'estrenava com a resposta a un assalt a l'oficina que la llavors Caixa Catalunya tenia al campus per part d'un grup d'encaputxats del moviment antibolonya. Era tan immensa la impotència que em va suscitar presenciar aquella acció que em vaig convèncer que la violència i la radicalitat s'havia de contestar amb altres armes: amb protesta, denúncia i informació. Des de llavors, 4 anys més tard i amb centenars d'articles a l'esquena m'adono que no me n'he sortit.

Segueix

a 18:06 0 comentaris

Breus apunts sobre la vaga #29F

No crec que sigui necessari insistir sobre la meva aversió a les vagues d'estudiants. Qualsevol que es pari a reflexionar veurà que són la forma més absurda i contradictòria de protesta. Qui és l'ÚNIC perjudicat quan un estudiant deixa d'assistir a classe un dia? El mateix estudiant. L'únic, insisteixo. I en conjunt la societat. 

Al marge d'aquesta obvietat, tan òbvia com qüestionable és el rol d'un sindicat d'estudiants, la vaga d'avui era de precepte. Des dels temps del Pla Bolonya cada 4-6 mesos vivim una vaga. Avui tocava. No és que no hi hagi motius per protestar. La situació és la que és i la protesta constructiva és més que necessària: és una obligació d'exigència col·lectiva. Una altra cosa és el que podem anomenar la rereprotesta.

Hem començat el dia amb uns quants estudiants de l'Autònoma que han tallat l'AP7. Milers de ciutadans han arribat tard a la feina. Tones de mercaderies aturades durant una bona estona. Després han tallat la principal artèria ferroviària entre Barcelona i el Vallès. La Generalitat, pragmàtica però moralment més que qüestionada, ha resolt tancar l'accés a la Universitat Autònoma per Ferrocarrils a canvi de garantir la circulació de trens. No hi havia alternativa: tots obligats a fer vaga.

Segueix

a 17:55 5 comentaris

La clau de la caixa

Els últims mesos ressona una remor de fons amb el Tancament de Caixes. El Tancament de Caixes (1989) va ser la resposta d'empresaris, industrials i comerciants catalans a la pujada d'impostos –que consideraren insostenible- que va imposar el govern espanyol de Francisco Silvela i el seu ministre d'Hisenda Raimundo Fernández Villaverde.  Com a resposta a la pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines, per a alguns les darreres, el Govern espanyol va decidir una pujada d’impostos sense precedents. L’empresariat català, agrupat sota la Lliga de Defensa Industrial i Comercial, va acordar donar resposta a aquesta pujada d’impostos i a la promesa eternament incomplerta d’estudiar un concert econòmic per a Catalunya deixant de pagar la contribució a l’Estat. La resposta, a Madrid, va ser rebuda amb ferotges atacs que titllaven els catalans d’insolidaris, separatistes i antiespanyols. El Govern de l’estat va acabar dissolent la Lliga de Defensa Industrial i Comercial i el capità general va declarar l'estat de guerra per, així, assimilar la resistència al pagament del tribut amb el delicte de sedició. Els que van persistir en la protesta, van ser detinguts.

Segueix

a 7:00 0 comentaris