Una reflexió sobre els sindicats

Fem una reflexió sobre els sindicats a Espanya. (Fem la reflexió a nivell espanyol perquè a Catalunya no en tenim, de sindicats).

Els sindicats a Espanya són representants de tots els treballadors. Cada empresa o sector escull en unes eleccions entre diferents associacions sindicals els seus representants. D'aquestes la gran majoria s'agrupen en els dos sindicats majoritaris, UGT i CCOO. També hi ha altres sindicats o associacions de treballadors amb més presència en determinats sectors o col·lectius (CGT, sindicats de mestres, de policia...). 

Segueix

a 20:22 0 comentaris

Aquesta és la seva vaga

Avui els sindicats han convidat a la vaga. El dret a vaga ha de permetre que tot aquell treballador que ho desitgi pugui seguir avui la convocatòria de vaga sense que el seu lloc de treball es vegi amenaçat. La veritat, però, queda força lluny.

La vaga serà un èxit, com totes les que s'han fet. Ho serà però no perquè hi hagi un seguiment massiu sinó perquè els aprofitats de sempre, alliberats i sindicalistes varis, paralitzaran el país. La seva vaga és la coacció, l'intimidació, l'insult. Tot, vestit d'eufemismes. Tot amb eufemismes que amaguen la veritable mecànica d'una protesta caduca i estèril.

Segueix

a 9:29 0 comentaris

L’estafa del Pla Bolonya

El títol de l’article és desafortunat. El “Pla Bolonya”, la declaració que va assentar les bases de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), no va ser una mala idea en absolut. Les intencions eren bones: establir un sistema de crèdits (ECTS) homologable a nivell europeu i que tingués en compte les hores d’esforç més enllà de les hores estrictament lectives,  establir un sistema de titulacions més fàcilment convalidable entre països i introduir titulacions duals de grau i màster per a una major especialització. A part de vestir-ho amb bones intencions de fomentar la mobilitat, la cooperació, la homogeneïtat entre països...

Segueix

a 11:51 0 comentaris

IEC sobre el "neutre masculí"

Fa uns dies vaig fer una consulta a l'Institut d'Estudis Catalans. El motiu és que, més enllà que trobo postís anar incoporant les formes femenines a tots els aticles que s'utilitzen a la llengua escrita i oral, s'ha posat de moda entre un determinat sector de l'esquerra utilitzar únicament les formes femenines com a neutrals.

Arrel de les pancartes que un sindicat proper a la CUP va penjar a la universitat, vaig poder comprovar com cridava "companyes, totes amb la revolució!". No és que no volguessin que els nois s'hi sumessin. Ans al contrari, suposo. Però com que tota la vida hem dit "companys" per referir-nos tant a companys com a companyes i que, recentment, la "Internacional políticament correcta" ha imposat el "companyes i companys" o "companys i companyes" o simplement "companys/es" en totes les referències; per trencar amb aquesta convenció paternalista fan servir, únicament, la forma femenina. L'exemple de la fotografia és un altre: suposo que no volen deixar els presos "polítics" a la presó per culpa d'una, com deia la Trinca, "pelleringa"; però és això: trencar amb la convenció. La resposta ha estat aquesta:

Segueix

a 11:43 1 comentaris

Breu sobre el català i la sentència sobre la immersió lingüística

Avui el TSJC de Catalunya resoldrà sobre la denúncia de "tres famílies" (és tan irònica la seva suposada neutralitat que ho hauríem d'escriure en majúscules: Les Tres Famílies -relacionades amb els de Ciudadanos-) davant la "impossibilitat" d'escolaritzar únicament en castellà els seus fills a l'escola pública de Catalunya.

Deixaré de banda les consideracions sobre que la immersió és un model exemplar d'integració i que ha garantit el coneixement en plenes condicions de català, castellà i, cada cop més, de l'anglès. Deixaré de banda l'evidència que és el català, amb uns 10 milions de parlants al Món, i no el castellà, amb més de 450 milions de parlants, qui està en situació d'amenaça. També deixaré de banda la consideració de si, per part dels denunciants, és gaire ètic utilitzar els seus fills per a una finalitat estrictament partidista per a un partit concret.

Segueix

a 11:07 0 comentaris

Per què cal retallar la despesa?

Darrerament s'han sentit molts polítics ortodoxes de la despesa dient que calia retallar "perquè no es pot gastar més del que es gasta". Cal retallar, però no és veritat que cal fer-ho perquè no es pot gastar més del que s'ingressa. A veure si us ho puc explicar:

INGRESSOS - DESPESES = DÈFICIT/SUPERÀVIT

El dèficit és quan la resta entre el que s'ingressa i el que es gasta és negatiu. El superàvit, en canvi, és quan aquesta resta dóna un resultat positiu. Si gastem més del que ingressem cal recórrer al deute per poder fer front a la despesa. Aquest dèficit, a més, es pot donar perquè caiguin els ingressos o perquè augmentin les despeses. Ho podeu veure fàcilment a l'equació anterior.

Segueix

a 11:07 0 comentaris

Enèsima queixa sobre els violents i les vagues

Que l'Autònoma s'ha convertit des de fa anys en un oasi pel moviment estudiantil violent és cosa coneguda, denunciada i àmpliament sabuda per tothom. Des que hi faig vida d'estudiant, des dels temps de les protestes contra el Pla Bolonya, hi he vist violència de tots colors. Aquest mateix blog s'estrenava com a resposta a un assalt a l'oficina que la llavors Caixa Catalunya tenia al campus per part d'un grup d'encaputxats del moviment antibolonya. Era tan immensa la impotència que em va suscitar presenciar aquella acció que em vaig convèncer que la violència i la radicalitat s'havia de contestar amb altres armes: amb protesta, denúncia i informació. Des de llavors, 4 anys més tard i amb centenars d'articles a l'esquena m'adono que no me n'he sortit.

Segueix

a 18:06 0 comentaris