Cerca contraforts...

dilluns, 13 de setembre de 2010

Aquesta manera de fer no és seriosa, esquerra independentista

Ja ens hi havíem trobat quan vam constituir el Consell de Joventut de Girona. Llavors ens vam pensar que l'actitud era cosa d'algú en particular. Però el cert és que es revela com una manera de fer. Em refereixo al que s'anomena "esquerra independentista". Aquest "grup", compost per un entramat d'entitats immens vinculades (CUP, Maulets, casals diversos, SEPC, altres sindicats...) sempre s'ha caracteritzat per defensar l'associacionisme, la col·laboració entre ciutadans, l'assemblearisme i la transversalitat a l'hora de defensar interessos comuns. El cas és que no practiquen amb l'exemple.
Tornant al cas inicial, després de formar part del grup impulsor i col·laborar amb nosaltres en constituir el CJG (una associació d'entitats juvenils sense color polític ni ànim de lucre!!), el dia de la presentació a la premsa van tenir l'ocurrència de llançar, sense fer sentir cap desacord, un comunicat "tipus" dels que només canvien noms i dates posant-nos verds. Tan és així, que la premsa ni se'n va fer ressó i ens el va fer arribar directament.
Ja he dit que llavors ens va semblar una anècdota però mesos després hi han tornat. La majoria del teixit associatiu, polític, cultural i sindical de la ciutat de Girona feia setmanes que conversava per tirar endavant una manifestació unitària per l'11 de setembre. També ells, concretament la CUP i el casal independentista El Forn hi eren representats. Les converses van culminar amb un xec en blanc firmat per tots per tal que l'"esquerra independentista" s'afegís a la iniciativa, amb o sense pancarta pròpia però amb respecte i amb consciència. El cas és que un parell de dies abans de la diada treuen un altre comunicat tipus com si allò no hagués anat amb ells, com si se sentissin exclosos per tots i per tothom. La cosa, però, no acaba així. El dia de la manifestació, les provocacions, burxes, desqualificacions i entrebancs diversos van ser al plat del dia. La qüestió era demostrar que la mani "dels bons" no era la de la unitat sinó la seva i fer creure a la gent que només es manifestaven ells. Molts no sabien ni on i amb qui es manifestaven. I ja se sap, al final si no vas amb ells vas contra d'ells. O és el que creuen. Però aquest cop ningú va cometre l'error d'enfrontar-se a la colla de "caprapats" hormonats amb constitució de porter de discoteca barata que tancaven la seva manifestació i provocaven la de tots. I frustrats, tot i cremar pneumàtics, llançar insults i barrar-nos el pas, vam poder acabar la nostra marxa. Això sí, canviant de recorregut.
Si és així com aquesta gent pretén prendre part en la política, representar els ciutadans i oferir constructivament la seva alternativa ho tenen clar. I és que, abans de tot, han d'entendre que en aquesta societat qui mana és la democràcia i que les pràctiques soviètiques totalitàries ja no hi tenen lloc. Al cap i a la fi, no li diguem independentista a qui és antisistema, flac favor ens fan a tots...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar!