Feia temps que s'intuïa. No és nou veure simpaties reiterades d'aquells que -potser- malanomenem "progres", habitualment de pela llarga, cap a tot el que es pugui relacionar amb l'islam. Quedi clar que aquest no és un apunt contra l'islam, sinó un comentari per posar sobre la taula una estranya vinculació.
La incombustible -i sovint aguda- periodista Pilar Rahola ho ha denunciat des de les seves tribunes i des dels seus llibres -recentment ha publicat La República Islàmica d'Espanya-: l'islam s'ha posat de moda entre l'esquerra.
La primera mostra rellevant d'aquesta història d'amor la trobem a la reacció contra la Guerra d'Irak, però ja s'havia covat abans amb el conflicte entre Israel i Palestina. L'esquerra va abanderar una voluntat clara de mostrar l'islam, o les societats musulmanes, com als febles que calia defensar de l'"imperialisme sionista i americà". Deixeu que sigui políticament incorrecte; però, com convindreu, la contradicció és d'una hipocresia colossal.
No discreparé que Israel l'ha vessat en el conflicte amb Palestina, encara que penso que tot és més complicat quan un desert més petit que Catalunya, amb quatre pedres sota la sorra, és la terra sagrada de tres religions. No discreparé, tampoc, que Irak possiblement va ser un error tal com es va plantejar. Però més enllà d'aquí, tot és una immensa doble bara de mesura.
Quan es tracta de defensar els drets humans, perquè no parlem de les monarquies absolutes o règims teocràtics que oprimeixen les seves dones, que no les deixen conduir o anar descobertes, que castiguen amb fuetades i executen a base de lapidacions en nom d'una suposada llei islàmica -la sharia-? Perquè no es protesta amb la mateixa energia quan dos míssils de querosè amb 246 persones a dins assassinen en nom de Déu 2,973 personen a EEUU? Que potser "ho mereixien" per ser americans? I a Madrid? És cert, COMPLETAMENT, que només representa una minoria sorollosa dels musulmans i que la majoria són homes honrats i de pau. La crítica no és cap a ells, sinó cap a la nostra pròpia societat.
La raó d'aquest comentari és que avui, a l'Universitat de Girona, hem topat amb un cartell del nostre "admirat" moviment 15-M -paradigma del nou progressisme- fent, de nou, aquesta assimilació. Jutgeu vosaltres mateixos la necessitat del cartell. És una anècdota, però crec que la contradicció de la qüestió és digne de fer-ne una reflexió.
PD: fixeu-vos amb una altra cosa. La ministra Aído va crear escola entre els progres del país. Ara resulta que cal combatre el masclista neutre masculí per parlar, en global, en femení. No es tracta de dir "tots/es" ni, fins i tot, "tots i totes", sinó simplement "totes". Potser caldrà parlar amb l'IEC i revisar la nostra gramàtica...
A veure, Jordi, deixa't d'empanades mentals. Si t'agrada alinear-te amb l'extrema dreta antisemita (perquè els àrabs també són semites) plantejant absurdes dicotomies a la Huntingtoniana McWorld vs Jihad, de manera que si estàs en contra dels 100,000 morts a Irak passes automàticament a estar a favor de l'ablació, la lapidació per adulteri o penjar homosexuals (que seria com que en criticar el Madrid passes automàticament a defensar el Barça), endavant, però estàs cometent una greu fal·làcia lògica. No deixa de ser irònic que els que plantegen que l'Islam és retrògad i etcètera són els primers retrògrads als seus països... Zizek ahir comentava que mentre a Istambul milers van poder celebrar el dia de l'orgull gai sense problemes, a Europa de l'Est els fanàtics ultracristians es dedicaven a boicotejar violentament les parades. Aquí a Espanya sense anar més lluny estan a favor de la discriminació legal per orientació sexual (cosa que per cert és violar un DDHH). A Noruega un d'aquests es va carregar a 70 d'aquests "progres amics de l'Islam". Vaja, que està molt clar qui aplica violència i qui n'és víctima.
ResponEliminaRealment creus que aquesta gent està a favor de l'ablació? En sèrio? A favor de l'11-S? Buf.
I llegeix una mica sobre política internacional i veuràs que l'imperialisme americà és una evidència bastant descomunal. El treball de Chalmers Johnson (anticomunista i espia de la CIA) és molt interessant en aquest sentit.
Salutacions,
Benvolgut,
ResponEliminaNi em panades mentals ni res. Simplement plantejo (i em sembla que havia quedat prou clar) que a l'opinió pública del país i a l'estrat progre (si m'ho permets anomenar així) hi ha una doble bara de medir. Ni dic que estigui a favor d'uns ni contra els altres. Però em sobta que per una banda es posen totes les energies a fer quedar EEUU i Occident en general com el dimoni i amb l'islamisme (que no tot l'islam) o amb la Xina, Cuba o Corea del Nord, encara que no ho hagi esmentat, es fan els ulls grossos.
Jo he llegit el malaguanyat Samuel P Huntington i estic d'acord amb molts dels seus anàlisis. Sense anar més lluny va preveure amb anys d'antelació l'alineament d'un eix sino-islàmic amb Rússia pivotant i aquests països o règims, si tenen quelcom en comú, és la manca de sensibilitat pels drets humans i l'absència de democràcia.
Per tant, seria bo que a l'hora d'aixecar la veu contra les injustícies del món fóssim tots plegats una mica més imparcials.
Gràcies pel comentari
"aquests països o règims, si tenen quelcom en comú, és la manca de sensibilitat pels drets humans i l'absència de democràcia."
ResponEliminaEt refereixes als USA, on hi ha execucions extralegals, pena de mort molt estesa, agenda política dominada pels grups d'interès, requisit de ser multimilionari per ser candidat a eleccions, vulneració de la sobirania d'altres països, llibertat de premsa coartada per l'existència dels mitjans de comunicació de masses que són meres empreses, dues guerres d'agressió producte d'una combinació de fanatisme ultracristià i colonialisme que han produït centenars de milers de morts, etcètera.
Tu d'això en dius democràcia? Estrictament se l'anomena "mercat polític de masses" segons la definició acadèmica, perquè democràcia és un conjunt de valors als quals s'hi pot estar més o menys a prop. I òbviament els HUSA està més a prop que Xina, però mentre que Xina s'està liberalitzant, els HUSA s'estan enfonsant a velocitat vertiginosa, legalitzant tortures, Guantánamo, Abu Ghraib. Sense oblidar-nos de les seves actuacions a Amèrica del Sud i l'est asiàtic, recolzant dictadures, molt propi d'una democràcia, sí. Un 40% dels nord-americans no creuen en la teoria de l'evolució, buf.
Si et refereixes a l'"estrat progre" t'estàs referint a mi i a amics meus, em sembla entendre, i ni jo ni ningú que conegui m'ha dit que Xina és un paradís de la llibertat o que a Iran els homosexuals poden fornicar lliurement pel carrer. Però és que aquí a Espanya també tenim presos polítics i en breu van a abolir el matrimoni homosexual, a més que el TEDH l'ha condemnat vàries vegades. Si veus tan clara aquesta dicotomia Islam+Xina-Occident és perquè t'han rentat el cervell, totes les estructures polítiques reprimeixen els seus ciutadans i n'hi ha que tenen més respecte per les llibertats democràtiques i d'altres que menys. El que no acabo d'entendre és per què precisament els que estan més en contra de la vulneració dels DDHH a Xina són els que hi estan més a favor a HUSA o Espanya. És perquè els hi mola ostentar el privilegi de donar pel cul, segurament?
Ja t'ho he dit, comets una fal·làcia lògica de primer de filosofia, criticar al Madrid no vol dir necessàriament recolzar el Barça. Pots ser del València.
No veig la fal·làcia per enlloc, encara que potser no gaudeixo del do de la clarividència com vos. No dic que pel fet de criticar els EEUU, posem per cas, recolzin Teheran sinó que no el critiquen amb la mateixa intensitat. I qui diu Teheran diu la Xina, Cuba, Corea del Nord, Espanya o les milícies somalis. Constato, i convindràs que és evident, que hi ha una tendència a tractar alguns règims com a víctimes del colonialisme o a mostrar-los amb un cert relativisme cultural quan els DDHH han de ser absoluts i universals, sense distinció de cultures o de països. A més, no he fet cap defensa ni d'EEUU ni d'Israel, per posar dos casos, però dir que es poden assimilar a Iran, la Xina o a Rússia sense anar més enllà em sembla fora de lloc i de poca lucidesa. Deu ser que el meu rentat de cervell va ser a consciència...
ResponEliminaSalut
Home, Jordi, de clarividència res: http://es.wikipedia.org/wiki/Falso_dilema
ResponEliminaPel que tinc entès, qui es va solidaritzar amb la lluita per la democràcia a Egipte o Tunísia va ser precisament aquest estrat progre i el 15M, mentre que els HUSA donen 1,5M€/any a l'Exèrcit i Mubarak n'era aliat incondicional. Qui està callant contra les barbaritats que estan passant a Síria o Bahrein no són precisament els progres.
I vaja, sí, és totalment legítim presentar a Egipte com una nació víctima del neocolonialisme nord-americà, quan el seu règim dictatorial és el tercer receptor de la seva ajuda després d'Israel i Colòmbia (un altre règim de dubtós calibre). A Vietnam els HUSA van tirar tres vegades més bombes que tots els bàndols junts a la 2GM. Chile, Argentina, Nicaragua... Corea del Sud va ser un règim militar amb el suport explícit dels HUSA fins el 1990 i la democràcia no va venir precisament gràcies a la seva ajuda sinó a moviments de base (15M coreà?)... Precisament, el populisme sobiranista de Chávez, Morales o Ahmadinejad és una reacció contra les agressions expansionistes dels HUSA (és el concepte de blowback tal com l'utilitza la CIA, no és un invent de "l'estrat progre"). Personalment, que siguin una reacció no és cap justificació - estic totalment en contra de les violacions de DDHH a Venezuela, a Espanya, a Iran i als HUSA, però també estic totalment en contra (de fet n'estic fins els collons d'això) que per assenyalar terribles violacions dels DDHH COMESES PEL MEU PAÍS QUE PAGO AMB ELS MEUS IMPOSTOS I PELS SEUS ALIATS se'm digui amic de l'Ahmadinejad, quan em venien llàgrimes als ulls veient el moviment verd. És per això que parlo de la fal·làcia del fals dilema "o estàs a favor meu o en contra"; mira, estic tant a favor del moviment verd a Iran, de We all are Khaled Said a Egipte, del 15M a Espanya, i d'OWS als HUSA i tots tenen una clara alineació política. Suposo que ja saps com l'establishment iranià etiqueta als reformistes verds... d'amics dels Estats Units!! Touché.
La qüestió està en veure que cada Estat es pot situar en un espectre continu de respecte als DDHH i que no hi ha la dicotomia com la propaganda d'uns i altres intenten fer veure. Punto.