Cerca contraforts...

divendres, 24 d’agost de 2012

El Banc Dolent

Us deixo l'article resum sobre què és i què penso del Banc Dolent i que m'ha publicat Gironainfo.cat/Nació Digital:

Fa dies que se senten veus que confirmarien la creació del famós “Banc Dolent”. Estalviem preguntar-nos si a aquestes alçades de la pel·lícula en queda algun, de banc bo. El cas és que, per no haver de reconèixer que els pisos i terrenys han perdut valor i haver d’anotar-ne les pèrdues als seus resultats, els bancs mantenen centenars de milers d’immobles fora del mercat. El que proposa la solució del Banc Dolent, descartada la possibilitat de deixar caure els bancs insolvents, és transferir les pèrdues dels actius immobiliaris a una nova entitat per alliberar el sector bancari d’aquest forat financer i reactivar així el mercat immobiliari.
Havent llegit l’última frase us hauríeu d’haver aturat amb això de “transferir les pèrdues”. (Com aquest cas, cada dia rebem centenars d’eufemismes econòmics a través dels mitjans que ens passen desapercebuts). Tranferir-les... a qui? Al contribuent, és clar! El Banc Dolent el finançaria l’Estat o Europa directament o a través de fons de rescats de sigles immemoritzables, total o parcialment. Però al cap i a la fi el finançarien els nostres impostos. Tot sigui a fi de salvar l’economia. Així funcionen les coses. A mi tampoc m’agrada subvencionar l’Insitituto Cervantes, la tauromàquia, la premsa de Madrid o l’AVE a Guadiana del Caudillo i bé que m’hi poso fulles.

Ara! Tot pot tenir el seu costat positiu: si de cop i volta es posen a la venda tots els pisos, a la doble caiguda de la demanda provocada per la implosió de la febre especuladora i la crisi econòmica li hauríem de sumar un increment de l’oferta rellevant. Us ho podeu imaginar amb un exemple molt senzill. Tots hem col·leccionat alguna vegada cromos de futbol. Les companyies de cromos solen editar moltes còpies dels jugadors més corrents i molt poques de les grans estrelles. És precisament perquè els Messi, Iniesta i companyia són escassos que tothom està disposat a canviar-los per dos, tres o més cromos per aconseguir-los. Valen més. Què passaria si, de cop, comencen a sortir “Messis” i “Iniestes” dels sobres de cromos? Que no hi hauria tanta gent buscant-los, serien més fàcils d’aconseguir i baixarien de valor. Canviem els cromos per pisos i els nens per tots nosaltres i el resultat és una caiguda dels preus provocada pel que els economistes anomenen “xoc d’oferta”. El Banc Dolent, posant a la venda els immobles que tenen els bancs en cartera, hauria de servir també per baixar-ne el preu, cosa que podria facilitar l’accés a l’habitatge.

Aquí comença l’estafa. Darrerament s’han filtrat informacions que el Banc Dolent que pagarem entre tots funcionaria de manera que incorporaria els immobles de la banca a “preu raonable” (és a dir, inflat; un altre eufemisme) i no a preu de mercat i que no els posaria a la venda de manera immediata sinó que ho faria gradualment al llarg de deu anys, precisament per evitar l’únic benefici que el contribuent podria tenir amb tota l’operació: la caiguda de preus.
El Banc Dolent no és una mala idea si el que es vol és evitar que els bancs dolents caiguin, una lògica completament corporativista i intervencionista i no liberal com alguns governs pretenen. Però d’aquesta manera acabarem pagant la irresponsabilitat de tots plegats, bancs, especuladors i temeraris, sí; però els únics que no en traurem cap benefici serem els mateixos contribuents, els que realment vam estirar més el braç que la màniga i els que només ens ho han volgut fer creure.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar!