De La Pell de Brau a la independència

Avui fa 25 anys de la mort de Salvador Espriu, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1972. Més enllà de la seva obra poètica, destaca el contingut polític de l'obra "La pell de brau", en la què ens descriu la problemàtica històrica, social i cultural d'Espanya:

Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén." 

(...)

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat. 

Aquesta obra, en la què no es cansa de reclamar una igualtat per a totes les "nacions" d'Espanya, va ser llibre de capçalera de molts intel·lectuals i polítics catalanistes durant el final de la dictadura franquista. Llavors, s'aspirava a assolir la llibertat i la igualtat de què havíem estat privats pel sol fet de no ser la mena d'espanyols que es volia que fóssim. Semblava que amb la fi de la dictadura s'assoliria aquesta tolerància i aquest respecte igualitari entre els catalans, els espanyols i qualssevulla altres cultures que havíen de conformar un nou estat que alguns anomenen plurinacional. Res més lluny de la realitat. Hem estat treballant en un pacte de convivència (digueu-li Estatut) des d'aleshores i Espanya no vol conviure sinó que s'atansa a sotmetre i uniformitzar.

Catalunya no té lloc a la Pell de Brau. Després de treballar per intentar trobar la convivència que anhelava Esrpiu, Catalunya no pot seguir visquent en l'anhel permanent, en la recerca d'una utopia que Espanya mai s'ha cregut ni s'ha fet seva. Ara, és l'hora del camí de la independència.

Tweet

a 12:49