Cerca contraforts...

dimecres, 21 d’abril de 2010

Alícia al País de les meravelles


L'Alícia ja fa temps que va beure la poció que la va fer petita per passar la porta al País de les meravelles. La seva existència, no la seva personal sinò política, és paranormal. A Catalunya, el PP fa temps que no li trobo el sentit de ser. Almenys no tal com és ara. Com pot pretendre defensar els interessos de Catalunya, amb una finta de catalanisme moderadíssim, i d'altra banda donar suport a les accions que emprèn Gènova?, i em refereixo a la seu del PP, no a la falsa pàtria de Colom, que era català.
Cada cop que sento a l'Alícia em sembla que viu en un altre món, certament el seu particular País de les meravelles, convençuda o enganyada que tot va com una seda en la relació entre Catalunya i Espanya, venent que "la gent del carrer" li pregunta sobre l'atur i els problemes qüotidians (n'estic tan tip d'aquesta excusa!) i no sobre sentències i alts tribunals. 
Que no s'enganyin els seus votants, votar l'Alícia no és votar contra els immigrants o a favor de l'economia productiva, sinó que rere la màscara hi ha un partit l'única aspiració del qual és restar pes a Catalunya rere una disfressa que els permeti sumar uns vots, els catalans, que els permetin assaltar Madrid. Alícia, al país de les meravelles els seus habitants han perdut el seny, és una orgia de bogeries i cabòries montillianes. A Catalunya, però, tenim seny, i veiem d'una hora lluny quan ens volen prendre el pèl.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar!