La política (πολιτική), des dels seus origens, s'acota a la finalitat última d'aconseguir el bé o l'interès general. En altres paraules, i com l'entenem molts i com hauria de ser entesa per tothom, la política tracta de treballar pel poble i per al seu benestar.
Alguns senyors, que ja fa tems que ronden per l'ombra però que recentment han sortit a la llum fustiguejats per la justícia, han entès la política com l'entenien els reis absolutistes com Lluís XIV. Ningú qüestiona que la gestió del seu imperi i de la corona de França va ser brillant. Al marge, menystenia el poble i l'estrenyia amb impostos abusius que feien que, al costat de la sumptuositat de Versalles mantinguda pels pagesos i contribuents, aquest s'haguéssin d'alimentar de deixalles i males herbes. El Rei se servia del poble i el governava. Aquests mateixos senyors, que ja fa massa temps que protagonitzen portades i que fan mal a gent que treballa de debó pel país, no devien conèixer que després va venir un rei, Frederic el Gran de Prússia, que va recuperar la tradició dels governants de les antigues democràcies gregues i va afirmar per primera vegada en molts anys que se sentia el principal servidor, i fins i tot servent, del poble.
Salvant la distància, si un rei absolutista, que pràcticament gaudia d'omnipotència en la seva voluntat sobre els seus súbdits va poder reconèixer que n'era un servidor i va governar sota aquesta màxima, perquè avui hem de reconèixer com a governants alguns que des de la seva modèstia volen actuar com el Rei Sol i servir-se del poble per viure amb sumptuositat? No apelo al vot de pobresa, ja que la responsabilitat i el treball ha de ser degudament recompensada, però si volem que la gent deixi de fer escarafalls en sentir l'arrel "política" potser hauríem de vetllar perquè a qui donem entre tots el poder sigui realment servent dels ciutadants. I qui en traeixi la responsabilitat i sentit de l'elecció sigui degudament jutjat.
Alguns senyors, que ja fa tems que ronden per l'ombra però que recentment han sortit a la llum fustiguejats per la justícia, han entès la política com l'entenien els reis absolutistes com Lluís XIV. Ningú qüestiona que la gestió del seu imperi i de la corona de França va ser brillant. Al marge, menystenia el poble i l'estrenyia amb impostos abusius que feien que, al costat de la sumptuositat de Versalles mantinguda pels pagesos i contribuents, aquest s'haguéssin d'alimentar de deixalles i males herbes. El Rei se servia del poble i el governava. Aquests mateixos senyors, que ja fa massa temps que protagonitzen portades i que fan mal a gent que treballa de debó pel país, no devien conèixer que després va venir un rei, Frederic el Gran de Prússia, que va recuperar la tradició dels governants de les antigues democràcies gregues i va afirmar per primera vegada en molts anys que se sentia el principal servidor, i fins i tot servent, del poble.
Salvant la distància, si un rei absolutista, que pràcticament gaudia d'omnipotència en la seva voluntat sobre els seus súbdits va poder reconèixer que n'era un servidor i va governar sota aquesta màxima, perquè avui hem de reconèixer com a governants alguns que des de la seva modèstia volen actuar com el Rei Sol i servir-se del poble per viure amb sumptuositat? No apelo al vot de pobresa, ja que la responsabilitat i el treball ha de ser degudament recompensada, però si volem que la gent deixi de fer escarafalls en sentir l'arrel "política" potser hauríem de vetllar perquè a qui donem entre tots el poder sigui realment servent dels ciutadants. I qui en traeixi la responsabilitat i sentit de l'elecció sigui degudament jutjat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!