Cerca contraforts...

divendres, 10 de febrer del 2012

Ens hem begut l'enteniment?


Com més detalls conec de la vaga dels treballadors de TMB més m'indigno. No perquè, com la majoria de vagues que es convoquen, s'acabi perjudicant a la majoria de ciutadants per uns interessos molt particulars. No. Ara no en tenen prou amb tallar la diagonal o les rondes o a muntar piquets: ara volen rebentar el Mobile World Congress.
És un error pensar que el Mobile World Congress implica només el sector turístic. El MWC és probablement la fira més important que es fa a Europa i una de les que mou més inversions, diners i repercussió arreu del Món. La imatge que ens volen fer creure, de quatre executius multimilionaris que venen a passar uns dies en una suite del Mandarín Oriental o de l'Hotel Arts és falsa. El MWC portarà milers de treballadors i inversors de companyies, petites i grans, relacionades amb les noves tecnologies. Aquests inversors -la majoria- faran negocis i marxaran. Alguns, però, optaran per quedar-se i obrir delegacions, invertir en empreses catalanes o impulsar projectes. En definitiva, crear ocupació. I fixeu-vos que no he parlat que durant aquells quatre dies la despesa d'aquests milers de congressistes en hotels, restaurants, botigues i serveis es calcula que serà del voltant de 500 milions d'euros. No és poca cosa...
Després de guanyar, contra pronòstic, la celebració del MWC a la ciutat de Barcelona fins el 2018 la paralització de la ciutat i, per tant, del congrés el primer any del conveni no portarà res més que la marxa d'aquest esdeveniment a París, Munich o Londres -certament més seriosos que nosaltres-. Ja prou va costar que no fessin cas dels alarmants índexs de robatoris de la ciutat...
No és aquest risc, però, que em sulfura. Avui, a El Món a Rac 1 ha sortit el representant del sindicat convocant de la vaga (CGT), Saturnino Mercader. Les seves reivindicacions són 3: l'increment del sou en un 2,4% del salari, segons el conveni signat "amb l'Alcalde"; la supressió de línies del servei d'autobusos i la pujada de tarifes a TMB. Sobre la primera, correcte: si es va acordar uns termes i no es compleixen és legítim protestar i, en tot cas, negociar. Cadascú sabrà si, amb un 23% d'atur i parlant de salaris i no de regulació de plantilla és una altra cosa... I TMB la paguem entre tots. A la segona i tercera reivindicació la cosa ja grinyola més que un metro en plena frenada...
Els sindicats no defensaven els treballadors? No en són els representants? No sé què té a veure que es deixin d'operar rutes amb 12 passatgers diaris (un cas extrem) amb els treballadors de TMB. I sobre la pujada de tarifes? L'al·legació del senyor Saturnino Mercader era que "si apugen els preus hi ha menys passatgers al transport públic i es contracten menys conductors". Les perles finals de tot plegat és que ells "representen la Barcelona autèntica", que "estan més ben valorats que els polítics" i que "la senyora Antònia que viu al costat de casa seu no ha sentit a parlar mai del Mobile World Congress" -escolteu el tall de veu-. Els sindicats s'estan convertint en actors polítics més que no pas representants dels treballadors o grups de pressió. Així ens va!
Si per reivindicar que els hi augmentin els "1400€ al mes i 16 pagues" (segons reconeixen, amb 4 pagues dobles) han d'enviar a rodar el país, senyors dels sindicats, potser que s'ho facin mirar. Espero que, amb els mesos que tenen per endavant, s'asseguin a negociar, a parlar i a treballar als despatxos. Amb els temps que corren no és el moment de cremar les naus sinó de tenir seny tots plegats.

2 comentaris:

  1. Ja veus, m'he topat amb aquest el teu article casualment. No sé qui l'escriu, però no ho fa un conductor d'autobus, que és el afectat del'incompliment de TMB. (Jo sóc usuari)
    I clar ja pot dedicar-se a dir tot el que passi pel cap.

    Tú no has de cobrar els endarerriments que et deu la empresa.
    No els ho pagarà tampoc el congres de móbils. Ni tampoc a mi em donaran res. Si TMB va firmar un pacte que el compleixi. A cadascú ho seu.
    Tu deus ser un operador forrat. O bé pactes amb els forts quee la por tb hi fa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'escric jo. No sóc operador ni estic "forrat". De fet tampoc treballo. Estudio. I l'expectativa és de no poder treballar dignament en anys.
      Però vaja, segueixo pensant que si un conductor de TMB cobra més que un mestre, o que segons quin metge o infermera és que ens ho hem de fer mirar. Sense formació ni estudis, amb 16 pagues i bones vacances i els radicalitzats entorn d'un sindicat extremista i corporativista decideixen boicotejar una fira que res té a veure amb la seva reclamació. No entenem que el país no està per aquests xantatges? Que o ens sacrifiquem tots i remem endavant o no ens en sortirem? Són treballadors públics, amb feina assegurada però amb sous superiors als funcionaris. Reclamaven un augment de sou. Amb l'atur que hi ha. Amb la misèria que hi ha. Ho sento però no ho veia adequat i així ho vaig escriure.
      Sortosament, els treballadors (que no la minoria sindical) van decidir desconvocar el boicot i pactar per arribar a un terme mig. Perquè serveixen els sindicats al s.XXI? No et sabria respondre, però de moment em quedo amb això: corporativisme i boicot.

      Salut

      Elimina

Gràcies per comentar!