Cerca contraforts...

dimarts, 12 de maig de 2009

Manel @ Badalona


Plaça alçada, més de tres centenars de persones omplen l'espai que separa la barana de l'escenari. L'Església de Santa Maria mira de cara l'esquena de l'escenari. Al davant, Manel. Quedem-nos amb aquest nom. Manel són quatre nois de Barcelona sortits de l'escena més independent dels sotabaixos de locals de casa nostra i que, entre boirines de fum de tabac han irromput a l'escenari. El show, tot just acaba de començar.
El directe sense dubtar-ho podria ser qualificat d'espectacular. Poques vegades la música, amb el permís dels clàssics, sona més bé de viva veu que envasada en un LP. Ens han ofert un repàs de totes les cançons del seu àlbum debut "Els millors professors europeus", amb un concert hipnotitzant i ple de complicitats que no ha deixat de fer vibrar in crescendo el públic badaloní. Arribats a mig concert, la gent asseguda a les cadires de la platea improvitzada s'ha desfermat i ha aixecat les natges de les cadires per deixar-se portar, menystenint qualsevol distanciament d'edat, pel ritme folk que sentien les seves orelles.
Un concert per cantar, un bombó ple de licor que només podies degustar si després d'una llarga queixalada n'assabories cada coma, cada paraula que, recitada o cantada, anava traçant tot un univers casolà, minimalista, delicat, urbà i molt proper. I és aquesta proximitat que ha portat a què el concert s'allargués vora de mitja hora amb la intervenció de part del públic que pujava a improvitzar a l'escenari noves estrofes de la Corrandes de la parella estable. Evidenciava la bona sintonia que entre les persones que s'han aventurat al convit del grup s'hi trobava des d'una senyora de cabells blancs fins un noi de New Jersei amb un català força estrany sorprenentment fluït.
Com ja he dit en varies ocasions veig quelcom d'especial en aquest grup. Tan de bo ben aviat puguin esdevenir allò que els anys ens han deixat orfes en la música de casa nostra, perquè puguem emocionar-nos, un cop més, en català.

I a vegades ens en sortim
i a vegades ens en sortim
i a vegades contra tot pronòstic
una gran bestiesa capgira allò que creiem lògic
tot fent evident, que per un moment
ens en sortim

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar!