L'altre dia em va arribar a les mans una curiosa lliura esterlina. Probablement per les meves mancances com a observador no m'havia adonat mai d'un fet que ens hauria de servir de precedent. El bitllet en qüestió, més enllà de la seva naturalesa britànica, duia gravat amb lletres clares "THE ROYAL BANK OF SCOTLAND". Vaig informar-me i resulta que al Regne Unit els estats com escòcia poden imprimir la seva pròpia moneda, en aquest cas les lliures esterlines, conservant-ne el valor i la naturalesa. I tot això sense daltabaixos ni sermons de patriotisme. Ara bé, allà hi ha un Premier escocès i ningú s'ha posat les mans al cap (si més no per la seva procèdencia, la seva gestió és una altre història).Catalunya, doncs, m'atreveixo a dir que hauria d'avançar cap a la creació d'un banc central propi al marge del Banc d'Espanya, desplaçat en les qüestions de política monetària pel Banc Central Europeu i que només conserva residualment escurrialles del poder que tenia antigament. Aquest Banc Central de Catalunya tindria la capacitat de regular el nostre sistema financer singular i diferenciat de manera més eficient i autònoma com també podria permetre'ns imprimir els nostres propis euros catalans i els segells postals més enllà de la Real Casa de la Moneda y Timbre.
Aquesta reflexió pretén anar més enllà d'una reivindicació trivial, ja que aquesta competència ens permetria discernir arreu la nostra singularitat no només cultural sinó també política, permetria una assimilació i un reconeixament a Europa del Fet Català i per altra banda suposaria un avenç en la nostra autorrealització nacional.
Malauradament crec que haurem d'empassar força anys la cara dels successius hereus Borbons cada cop que paguem una cervesa o rebem una postal. Tot i això no hi ha res que ens prohibeixi somiar i serà abans o després del divorci que la cara es girarà.
Aquesta reflexió pretén anar més enllà d'una reivindicació trivial, ja que aquesta competència ens permetria discernir arreu la nostra singularitat no només cultural sinó també política, permetria una assimilació i un reconeixament a Europa del Fet Català i per altra banda suposaria un avenç en la nostra autorrealització nacional.
Malauradament crec que haurem d'empassar força anys la cara dels successius hereus Borbons cada cop que paguem una cervesa o rebem una postal. Tot i això no hi ha res que ens prohibeixi somiar i serà abans o després del divorci que la cara es girarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!