Emprenyem-nos, estudiants de l'Autònoma! Tots sabem que n'hi ha que fa temps que es creuen legitimats per actuar amb impunitat als nostres passadissos, legitimats per tots els estudiants que, callats, servim d'assentiment per les seves bretolades.
Primer va ser interrompre classes, fer "piquets" intimidatoris en vagues d'estudiants, penjar cartells a les finestres i les parets... però després van començar les pintades de consignes ben diferents, els insults i la violència contra el mobiliari fins al punt d'atacar comerços que no s'adeqüen a la seva concepció social. Avui, hi han tornat pintant els passadissos de la Facultat de Ciències.
Aquesta tarda un estudiant d'Erasmus francès de la meva classe em comentava, astorat, com pot ser que aquí es produeixi un acte de tal manca de respecte i d'educació sense que ningú hi faci res. Al final, estem covant una imatge del país i de la universitat que no passarà desapercebuda. Però la qüestió és que els actes no responen a una actuació concreta. Ja no és el moviment anti-Bolonya: ara són anti-capital o accions contra acomiadaments del personal del departament de fotocòpies. Demà potser serà contra la grip o contra l'ús d'ordinadors fabricats als Estats Units. La qüestió és queixar-se, i fer mal. Fer-se veure encara que no es comparteixi què diuen i com ho diuen. Però en cap cas els ho hauríem de poder discutir. Ells diuen, ells fan.
Quan haurà de durar aquesta impunitat? Quan començarem a expedientar de veritat? Quan es perseguirà les entitats que firmen aquestes reivindicacions en detriment de la nostra dignitat com a estudiants? Fins quan rebran subvencions de joventut?
Aquest bloc es va inaugurar fa nou mesos amb un manifest contra la violència a la universitat. Tristament, aquests nou mesos no han permès que d'una vegada el vandalisme quedés al marge de l'educació de tots els membres de la comunitat d'estudiants.
Aniré afegint noves fotos a mesura que pugui prendre-les al campus...
ResponEliminacompletament d'acord amb tu Jordi, crec que la solució passa per posar mà dura ja d'una vegada. Sincerament crec que aquests que ens volen deslliurar de tal amenaça com és el capitalisme, haurien de començar a convertir-se d"herois" a màrtirs.
ResponEliminaHehehe!
ResponEliminaEns vam equivocar d'universitat? Pensa que jo ara hi treballo, i si ja m'odiaven aleshores els sectors de la caverna comunistoide, ara quan em veuen pel passadís ja em volen apedregar. I encara més, perquè faig neteja de parets empaperades de prop-a-ganda.
Ens deviem equivocar, Borja. El que passa és que ells, a diferència de nosaltres, no van a lal'UAB a estudiar...
ResponEliminaTotalment d'acord amb tu Jordi! Ja n'hi ha prou!
ResponEliminaEl problema és que segons com portaven raó, però els mètodes els han matat, i la passivitat o la derrota contra Bolonya ha entregat el moviment estudiantil a aquests sectors, principalment sepeceros i al darrere vés a saber què. Sí és veritat que les pintades embruten, però també tenen - algunes, comptades, i alguns eslògans, comptats - algun valor estètic. Per exemple fa no massa a Lletres van repintar un mural que hi havia de feia temps sobre la resistència a fer la mili. Allò era ja gairebé història! El que tampoc està del tot bñe són les destrosses contra caixers, o excedir-se en pintar i coses d'aquestes. La veritat és que no són xais, però tampoc són camises pardes, o això vull pensar.
ResponEliminaEl principal problema no és allò físic que pugin fer en qualitat de hooligans, si nó les decisions que puguin prendre de les assemblees, que com fins l'últim primat sabrà, tenen segrestades ja que és el seu modus d'organització.
Dogmàtics, totalitaris, sectaris, irrespectuosos, antisocials, indocumentats, interessats, extremistes, immobilistes i violents
ResponElimina