Nou capítol del culebrot. Títol? Ley de economia sostenible. Paràgraf? El govern s'atribueix la capacitat de tallar internet a aquells que consideren que l'utilitzen per infringir els drets d'autor. De nou, el govern s'imposa a les llibertats individuals i no només ens prohibeix veure vi, fumar o circular a més de 80 sinó que a més ens podrà fer xantatge amb l'internet (recentment declarat dret ciutadà). L'altra pregunta és com sabran que baixem "coses" d'internet? Que potser ens espia, senyor ministre?
La qüestió fa basqueig. Ara resulta que entre tots pagarem la incapacitat d'una indústria d'elefants en perill d'extinció d'adaptar-se al nou entorn.El mercat de la música està canviant i la gent no està disposada a pagar tantes vegades per un mateix producte.
La qüestió s'acosta a l'acudit quan els músics es manifesten reclamant "la música es empleo". Les descàrregues no són un atac als músics, afecten les discogràfiques. Els músics de l'escena comercial, al cap i a la fi, es podran queixar que el sou no els hi arribarà pels Lamborghinis i les limusines, pel champagne i d'altres excessos que ara no s'escauen. D'altra banda, la gran difusió que obre la lliure distribució musical ha obert el mercat, ha liberalitzat un món tancat a favors i a influències i ha afavorit decisivament la creativitat. L'escena independent (indie) ha sabut adaptar-se al nou context i està enterrant la gran i antiquada indústria discogràfica regalant a la humanitat obres que d'altra banda mai haurien passat de l'anonimat.Potser sense saber-ho, ens estan donant una lliçó de les grandeses del lliure mercat.
Visca les velles glòries! Personalment d'aquests personatges n'estic tipa i encara més de "l'associació" que els representa. Trobo frustrant que ens facin pagar el cànon digital per pràcticament qualsevol objecte que pugui reproduir; que et compres un mòbil nou, paga impost. Que et compres un pendrive torna a pagar. I així amb ordinadors, discs durs, reproductors d'audio, video, cd's, dvd's, impresores, fotocopiadores... I ara ens venen amb que el govern pot demanar a les companyies informació sobre l'ús que fem d'internet. Senzillament impressionant. El primer que he pensat ha sigut: "I el meu dret a la intimitat, què?" Perqué segons entenc jo, l'ús que faig d'internet només l'he de saber jo i la companyia que m'ofereix el servei. Així doncs, què fa el govern exigint aquesta informació? Que jo sàpiga, el meus drets fonamentals només poden ser vulnerats per decisió judicial motivada, cas en el qual no s'entendran violats. Fins aquí la qüestió és interessant.
ResponEliminaTornant a la qüestió del cànon, és injust que estiguem MANTENINT a aquesta colla de pijoprogres. Son autèntics paràsits. Com molt bé dius Jordi, son gent que no s'ha adaptat als nous temps. Però jo afegeixo que son velles glòries (com el rey del pollo frito per posar un exemple)que fa anys que no treuen un disc o només han fet una cançó bona en la seva vida, i ara, pretenen viure del "cuentu". "Cuentus xinos" a altres, perquè a mi no me la donen més. Que vagin a treballar com qualsevol altre, que coi. I els músics que treballen, enlloc d'exigir la imposició d'impostos que exigeixin a les discogràfiques majors marges de beneficis i pujades de sou! Per acabar, afegeixo unes dades que precisament vaig llegir la setmana passada: un 6% del que rep l'SGAE va dirigit a la promoció de músics novells. I l'altre 94% on va?
És tot plegat una vergonya, Maria, el que no volen és ser creatius!
ResponElimina