Avui Catalunya ha viscut un dia històric. Per primera vegada a la història, Catalunya ha pogut votar sobre la seva voluntat de ser independent. La consulta ja era un èxit a les 9 del matí, quan obrien els col·legis electorals dels 160 municipis que seguien aquesta primera consulta. Un cop més, triomfava la democràcia.
La participació sembla que aquesta supera el 30% arreu de Catalunya. Demà, massa gent voldrà fer-nos veure que és un resultat negatiu, que la gent no vol independència. Preguntem-los-hi tots si tampoc creuen en Europa, i en la participació dels catalans en les eleccions europees (inferior que la que ens ocupa).
Però amics, la victòria és nostre, i els patriotes que avui votàvem o acompanyàvem amb la resignació de qui no pot votar els nostres conciutadants hem sentit una emoció especial. Catalunya respira aires de llibertat, uns aires que difícilment ens podran ser privats més enllà de la provocació, l'insult o el maltracte a la nostra nació.
Catalunya ha fet sentir la veu al món. El món, a partir d'avui coneix la nostra realitat. Le Monde ho expressava ahir en un editorial i la BBC se'n feia ressó. Avui el Nouvel Observateur, L'Express, Les Echos, Il Giornale, Corriere della Sera, L'Unità, Daily Telegraph, ANSA, La Nación, Libération, Terra Brasil, Sud-Ouest, Reuters, Sydney Morning Herald, Euronews, Associated Press, France Press, France Info, Deustche Welle, Le Journal de Dimanche, El País, Berria, Naseadresa, Denik, CRN Media, al-Quds al-Arabi, Sydsvenskan... i la llista continua.
Però el més important és que assistirem a un tomb en la política catalana. L'esperança és intensa, i crec que tal i com els darrers dos anys han significat un tomb en el catalanisme, ara sobiranisme, els propers anys seran decisius per arrossegar el catalanisme polític a la valentia i a la fermesa de defensar la dignitat més elevada de la nostra nació, la plena sobirania, la plena llibertat.
Amunt, avant, visca Catalunya lliure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!