Ens ho han volgut vendre com una maragallada. Res més lluny de la realitat. A can PSC l'escudella bull i de valent. El partit el controla amb mà de ferro el politburó metropolità, fill d'un PSOE que va emigrar a Catalunya i va desplaçar el que un dia es feia dir, i no mancat de sinceritat, PSC.
A Girona, pel que sempre havíen fet creure als gironins que durant tota la història de la democràcia van votar el nadalisme, hi havia una aparença d'un PSC bonista, català i influent dins el partit. Avui, però, l'ídol d'aquesta religió, el Sr. Nadal, calla. De fet, pel que sembla, fins i tot reacciona amb un enuig d'ultratomba quan li pregunten per la declaració d'intencions implícites del conseller Maragall. Mentre Castells, Tura i Geli (no massa debota de la religió nadàlica) deixen entreveure escletxes d'un front socialista-i-català, Nadal es refugia en el silenci, un silenci que com a tot arreu destil·la conformitat. El president Maragall un dia va comptar amb ell i, amant de les poltrones com és monsenyor Nadal, li va donar gat per llebre. Serà capaç altra vegada de besar la galta dels ideals per trenta monedes de plata més?
iEi Jordi, que només eren trenta les monedes de Judes. Que no els surti tan car a aquests socialistes.
ResponEliminaJa ho tenim corregit! Gràcies!
ResponElimina