Cerca contraforts...

dijous, 18 de març de 2010

Sobre mal follats i mal follades


Deia el senyor Miguel Ángel Martín López, conseller de districte de Barcelona i multicàrrec socialista, "seré muy grosero lo siento, pero 'la Terribas está mal follada'. No puede ser que sea tan mala persona, tan tendenciosa, tan faltona, tan cínica, tan despectiva hacia su presidente... pero le ha salido mal pues hemos visto a un inmenso president Montilla". Com és propi d'algú que agafa embranzida per llançar un esgargaix en forma de crítica, m'he preguntat: què és estar mal follat?
No diré que m'he documentat, però sí que he mirat de veure què vol dir l'expressió més enllà del sentit literal (que ho deixarem a la subjectivitat i a les pràctiques íntimes de cada u).
Ser o estar mal follat, entenc, vol dir actuar amb mal geni, amb poca sensibilitat, d'una manera irascible, rabiosa, iracunda contra la gent del voltant. Fa al·lusió, entenc, a l'estat d'ànim de la persona que es veu privada del gaudi de la còpula i que tragina un estrès contingut per aquest motiu. És, en definitiva, al què fa al·lusió l'anunci d'una coneguda marca de cereals integrals, aquest cop amb connotacions escatològiques.
El cas és que aquest senyor, que ha llançat amb l'alegria rociera que els és tan pròpia als de la seva classe, i la resta de militants i dirigents socialistes que li han donat suport amb el seu silenci, no deuen ser uns mal follats. I és ben cert: actuen amb parsimònia, templa, indiferents a les giragonces de l'actualitat. Actuen amb els ulls grossos (que no oberts), cenyits a l'interès personal, immersos en la negació permanent, al silenci de la inoperància. Actuen com autèntics cínics, fatxendes i caragirats. M'alegra saber que, com a mínim, gaudeixen en posar-se al llit i en fan escarni aliè. Si els serveix per governar millor, que així sigui.
Més enllà que no sóc fan de la Terribas, no entenc aquest arranc d'ira, ràbia i agressivitat del sobreesmentat a raó de l'entrevista al Molt Honorable President Montilla. Veient les capacitats incisives de la Sra. Terribas, l'entrevista va ser un massatge per al President. Si és un inepte total i absolut, és cosa seva. 
La qüestió que més em preocupa, però, és quan a continuació va afegir que aquest era un altre argument de pes per censurar els mitjans de comunicació públics. Quedi apuntat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar!