Cerca contraforts...

divendres, 27 de novembre de 2009

Europa ens portarà a la independència

"Finalment s’ha aprovat el tractat de Lisboa. Amb aquest pas, no gens senzill, la Unió Europea comença a deixar enrere el simple tractat comercial per adoptar, poc a poc, un sistema polític propi.

Malgrat això, Europa dista molt d’un avenç cap al què molts creiem que hauria de ser la Unió Europea. La Unió Europea potència mundial, la Unió de la supremacia del benestar i de la prosperitat, la Unió que ha posat punt final a mil·lenis d’enfrontaments i que ha de fer petit l’apelatiu de la Vella Europa no és aquesta Europa. Aquesta Europa ha de ser una Europa políticament forta i competent, una Europa unida i visible a dins i al món. I aquesta és l’Europa de les nacions, no l’Europa dels estats: l’Europa del Consell de Ministres i els comissionats. No és l’Europa cementiri d’elefants polítics ni de les subvencions. No és l’Europa del proteccionisme ni el tacticisme de la planificació. La nova Europa passa per tirar a terra les fronteres dels estats actuals, dels estats del s.XIX deixant fins i tot enrere els estats-nació del s.XVIII per crear una gran confederació d’estats amb les nacions com a ponderació territorial i social amb independència política i interdependència econòmica.

El model d’estat ha caducat. Des de la caiguda de la URSS, l’autodeterminació dels pobles dels Balcans o la qüestió Escocesa quelcom s’està movent. Els nostres anhels, també aquí, esdevenen visibles. La independència no només és possible sinó que és necessària si volem sobreviure econòmica i culturalment. És imprescindible si, en definitiva, volem mantenir la nostre identitat nacional.

Catalunya és no només una nació com ho són molts altres pobles d’Europa. Catalunya ha sigut un estat sobirà a qui un dia la van privar de la sobirania. Confio que les paraules d’una Europa forta portarà de nou Catalunya a la plena sobirania que un dia ens va ser usurpada amb les armes."

Article publicat al Diari de Girona el 27 de novembre de 2009

2 comentaris:

  1. Quan el president Pujol va anar a Brusel·les a exigir el reconeixement lingüístic del català a la UE, li van dir: "I d'això què en pensa el president González?" (...) Ah, llavors nosaltres des de la UE no podem fer res de res. Que tingui un bon dia."

    Fa poquíssim, la UE va observar l'absolut genocidi de musulmans per part de Milosevic a l'antiga Ioguslàvia i va decidir no fer-hi res. L'únic país que es va mobilitzar per parar-ho va ser els Estats Units. I hem d'esperar que la UE faci algo per Catalunya?

    Si no ens ho fem els catalans, no ens ho farà ningú. I encara menys els paràsits buròcrates de la UE.

    ResponElimina
  2. Però el que jo defenso és presisament aixó, no europa com a institució (l'actual) sinó com a idea i com a marc de futur. Actualment Europa està prostituïda per l'oligocràcia dels grans estats. Si no supera aquest escull, fracassarà ofegada per la mundialització.

    ResponElimina

Gràcies per comentar!