"Tota la Gàl·lia està ocupada... Tota? No! Un petit llogarret poblat per irreductibles gals resisteix l'invasor..."
El resultat de les eleccions d'ahir va ser inesperat. Només la darrera enquesta del CEO, vilipendiada per la unanimitat dels mitjans de comunicació i per la majoria dels partits, la va encertar. Catalunya ha deixat de votar amb una referència espanyola en unes eleccions al Congrés.
Si ens fixem en el mapa d'Espanya només Catalunya i Euskadi s'escapen de l'aclaparadora majoria del Partit Popular. Les dues nacions històriques, a part de la espanyola -i Galícia, si s'escau-, es mantenen diferents i singulars i, lluny d'equilibrar les forces, són els partits sobiranistes els que pugen (a Catalunya CiU i ERC -que es manté- i a Euskadi Amaiur apareix i el PNB aguanta sense patir la competència sobiranista abertzale). Aquesta singularitat no és anecdòtica sinó que posa en relleu que els catalans, que abans teníem un vot dual en funció de si es votava al Congrés o al Parlament de Catalunya, ara ja deixem de banda aquest sentiment. Ara veiem en el sobiranisme -o en el catalanisme polític modern- la millor opció per representar els interessos particulars a Madrid. La demanda és clara: Catalunya és diferent i així s'ha de fer sentir al Congrés.
El PSC ho tenia tot a favor per, tot i patir un correctiu sever respecte fa 4 anys, mantenir-se com a força més votada. Tot i així, a part que van cometre una serie d'errors la darrera setmana de campanya, van equivocar el missatge. Els ciutadans saben que estem en crisi. Saben que la crisi és severa i que la situació és dramàtica. A ningú li agraden les retallades però tampoc són fàcils per qui les duu a terme. No és una irresponsabilitat, ans al contrari. És una acció de responsabilitat. No crec que el correctiu sigui per la mala gestió del Tripartit sinó per obstinar-se a voler donar gat per llebre, en els dobles discursos, en la demagògia fàcil i en les campanyes d'ètica dubtosa. L'aval no és per les retallades sinó per la responsabilitat del Govern per afrontar cada situació.
En Rajoy tindrà una majoria còmoda per governar. Tot i això, la crisi que tindrà a sobre farà que necessiti suports polítics. Més enllà d'això les dades són clares: un 75% de la població de Catalunya vol el Pacte Fiscal i un 48% votarien Sí a un referèndum sobre la independència -que en cas de produir-se el percentatge del Sí seria del 61%-. Si ignora la demanda de TOT Catalunya, fins i tot de part del seu electorat aquest 48% difícilment es mantindrà... L'alternativa és clara. Sabrà gestionar-ho?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!