Cerca contraforts...

dissabte, 19 de novembre del 2011

Macroeconomia per a principiants (II): com matar la prima


Ara que ja sabeu què és la prima de risc ens podem preguntar: i no té solució aquest patiment?
Aquests dies estem veient com "els mercats" (recordem, les persones i institucions que compren el deute dels països) cada cop tenen més i més por de no cobrar pel seu préstec al termini acordat i, per tant, cobren un interès cada cop més alt (fins al 7% a Itàlia i a Espanya, per exemple). Aquest interès és insostenible fins al punt que cada any, la partida del pressupost dels països destinada a pagar els interessos del deute pot superar les que destinen a cultura, defensa o recerca fins al punt que si segueixen endeutant-se a aquest preu no podran pagar.
Mentrestant, Alemanya es pot endeutar a l'1%. Això és desenes de milers de milions l'any menys. Poseu un 1 i els 0 que toquen i us en fareu la idea. La solució, doncs, és eliminar el risc.
Si hem dit que la prima de risc és la diferència entre l'interès que paga Alemanya i el que paga cadascú, perquè no paguem tots el mateix?
La solució passa pel Banc Central Europeu. Si en comptes de ser el Banc d'Espanya, el Banc d'Itàlia o el Bundesbank fos el BCE qui anés al mercat a vendre deute, no hi hauria prima de risc perquè seria tan solvent com ho és alemanya. Així de senzill.
Els alemanys, però, no veuen clar córrer amb el risc d'uns països del sud que s'endeuten com si fossin ludòpates per pagar luxes com l'AVE per 8 persones, l'Aeroport de Ciudad Real o els capricis d'Itàlia i Grècia. Quan siguem capaços de donar prou garantia que farem els deures perquè Alemanya accepti que el BCE sigui qui vagi a vendre deute (el que s'anomenen eurobons), resoldrem el problema.
Alemanya, mentrestant, deixa que ens estampem. Ho fa perquè sota pressió haurem de transigir i adoptar mesures com rebaixar els salaris, eixugar subsidis o aturar construccions de nous rics. Al llindar de l'abisme actuarem i llavors obrirà l'aixeta del deute. És el preu de ser uns irresponsables.

2 comentaris:

  1. "Si en comptes de ser el Banc d'Espanya, el Banc d'Itàlia o el Bundesbank fos el BCE qui anés al mercat a vendre deute, no hi hauria prima de risc perquè seria tan solvent com ho és alemanya. Així de senzill."

    Hi ha un incovenient: no seria tan solvent com ho és Alemanya, un punt intermedi entre Alemanya i aquests altres països. Justament per això estan duent als països del sud al llindar de l'abisme: perquè retallin prou la despesa pública (independentment de quina fos abans de la crisi) com perquè, amb la unió financera total, ells no hi surtin perdent. I el control de Berlín sobre l'economia d'Europa sigui complet.

    Alemanya ha practicat la política del camell que regala la primera dosi i et fa pagar la resta, i si li surt bé haurà estat magistral.

    ResponElimina
  2. Correcte. Era una simplificació per fer l'explicació entenedora. El cas és que després de la germanització pressupostària dels països del "Sud" el BCE seria prou solvent per assegurar finançament sense risc.
    Alemanya juga a dos bandes i es pot acabar picant els dits. Tots hi tenim a perdre.

    Salut i gràcies per comentar!

    ResponElimina

Gràcies per comentar!