Cerca contraforts...

dilluns, 23 de gener de 2012

Ens surt a compte



La balança fiscal és una resta: a Catalunya, són els impostos recaptats per Espanya menys els que Espanya inverteix o retorna en forma de transferències. Si el resultat és negatiu, es parla de dèficit fiscal. Si realista﷽﷽alista en un mercat comyol, una a alans. Aquptimistes, mai baixa del 7% anualls Catalunya-Espanya. En tots els casos, és positiu, superàvit. L’any 2008 es van fer públiques per part de diverses institucions i administracions les dades sobre les balances fiscals Catalunya-Espanya.
El dèficit fiscal l’any 2005, segons la Generalitat, en percentatge del PIB del país, era d’un 9%; segons l’Estat, d’un 8,65%. Ara bé, segons dades de FUNCAS pujava fins a un 10,5% o segons la Fundació Irla pujava al 10,2%. A més, pel període 2001-2005 la tendència era clarament ascendent. Catalunya cada cop era debades més “solidària”. L’Estat, però, concloïa castissament l’informe amb un “el Sector Público Estatal contribuye decisivamente a una distribución de la renta personal y territorial más equitativa". En tots els casos, Catalunya pateix un dèficit molt clar. Tant clar que, cada cop de manera més transversal, es parla d’espoli fiscal.
L’octubre passat el Conseller Mas-Colell, professor eminent abans que polític, va fer públiques les dades per a l’any 2009. Deia que Catalunya tenia, "amb un dèficit fiscal estructural d'entre el 8% i el 8,5% del PIB, una situació gens raonable". Després del “Nou Finançament” s’esperava reduir significativament el dèficit fiscal. El resultat: 8,4% del PIB que no canvia significativament respecte l’any 2005 tot i l’austeritat i l’històric estancament econòmic.
És comú que, quan es posen sobre la taula aquestes dades, t’etzibin que Espanya compra els productes catalans i que això compensa la “solidaritat” (altre cop entre cometes). Aquí, doncs, parlarem de balança comercial. El professor Jeffrey Frankel, especialista en economia internacional i macroeconomia de Harvard, va establir, estudiant els processos de descolonització de mitjans s.XX, i la Revolució de Vellut entre Txèquia i Eslovàquia, que dos països que passen a estar separats per una frontera redueixen el seu flux comercial entre 1/3 i 2/3 del total. Tinguem en compte, sense entrar en els supòsits que farem, que també considerava un canvi de monedes, hipòtesi que per al cas de Catalunya, en un context europeu, seria força inversemblant. També podem citar l’estudi dels professors Guinjoan i Quadras a Sense Espanya: balanç econòmic de la independència, on tracten el mateix efecte des de l’òptica d’un suposat boicot comercial espanyol, una visió més realista en un mercat comú.
El comerç entre Catalunya i Espanya genera un superàvit comercial per a Catalunya de 17.061 milions d’euros (C-intereg, 2009). Si el PIB català aquest mateix any era 193.479 milions d’euros podem extreure que el comerç amb Espanya suposa un saldo positiu equivalent al 8,82% del PIB català.
Situant-nos en el supòsit més pessimista del professor Frankel, una reducció de 2/3 del comerç amb Espanya suposaria una pèrdua d’aproximadament el 5,88% del PIB. Aquesta xifra, comparada amb un espoli que, essent optimistes, mai baixa del 8% anual és clara: la llibertat ens surt a compte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar!