Cerca contraforts...

dimecres, 5 de setembre del 2012

El sou dels polítics



La Presidenta del Parlament avui no ha estat del tot encertada quan ha dit que ara un diputat ras cobra el mateix del que cobrava l’any 2003 i exclamava que “no sabia on anirien a parar”. Amb un país amb un índex de pobresa del, pràcticament, 20% és lògic que un comentari així es percebi com a indecent.
La qüestió que plantejava la Presidenta, però, és un debat més profund i del tot pertinent. Intentem, però, guardar per uns moments la demagògia a la butxaca...


Dades: IDESCAT

La taula anterior (la podeu trobar a l’IDESCAT) mostra la distribució de salaris segons la posició professional a Catalunya. El sou base d’un diputat oscil·la entre els 37.143,12 € i els 40.201,96 € (aproximadament uns 3000€ mensuals). Com veiem, el nivell de salari es troba per sota del de personal directiu i al nivell de professionals científics i intel·lectuals. Hem de suposar, doncs, que els nostres il·lustres siguin almenys professionals qualificats, cosa que no sempre és certa i que, malauradament, la llei deixa sense cap restricció. Però això és un altre debat.

Dades: INE.es

Si ens fixem, ara, en aquest gràfic, veiem que el sou base d’un diputat se situaria aproximadament al nivell llindar del percentil 90, de manera que el sou d’un diputat no és ni de bon tros el dels 135 ciutadans que més cobren. De fet es troba per sota del 10% que cobra més (uns 400.000 catalans cobren més que ells).
És cert que a aquest salari s’hi sumen complements segons el lloc de residència i atribucions institucionals, però també cal que recordem que el fet de ser diputat no dóna dret a cobrament de subsidi d’atur ni a indemnització per acomiadament. Al marge deixarem anècdotes infantils com la polèmica del teletac.
Les dades ens diuen que els diputats, i amb ells molts càrrecs polítics, cobren al nivell o per sota del que cobrarien segons la seva responsabilitat professional. Els directors generals, tècnics territorials i d’àrea etc. són personal directiu. Els diputats, a més, són 135 persones escollides per representar-nos a tots plegats. Si pretenem que els ciutadans millor preparats acceptin assumir una responsabilitat d’aquesta magnitud cal que paguem, com a mínim, el que pagaríem al marge del sector públic.
Això, però, no eximeix a cap polític de la fiscalització de les urnes, cosa que és responsabilitat de tots els electors que vulguin ser conscients que el millor que poden fer per allunyar els ineptes de l’exercici de la responsabilitat (o irresponsabilitat, segons el cas) pública és anar a votar. O millor dit: votar críticament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar!