Cerca contraforts...

dilluns, 10 de setembre de 2012

L'ostracisme



Sempre he sigut contrari de culpabilitzar la política dels nostres mals. Mentre visquem en democràcia som nosaltres i només nosaltres, els ciutadans, els responsables de qui ens governa, com ho fa i cap a on ens porta.
A Atenes, el bressol de la democràcia, tenien un recurs molt particular per garantir que els seus governants es mantinguessin allunyats de corrupteles i abusos: enviar-los a l’ostracisme.
Un cop l’any es consultava al cens o assemblea (Ecclesia) atenesa si consideraven que algun dels governants de la polis estava acumulant massa poder. Si la meitat de l’assemblea així ho considerava se l’obligava a exiliar-se durant dos anys, temps que consideraven necessari perquè el pes de la seva influència quedés dissolt en el dia a dia polític atenès.

El nom d’ostracisme prové del mitjà amb què es duia a terme aquesta votació, una óstraca. Literalment volia dir una clova o curculla però es referia a un tros d’un recipient de ceràmica en què es gravava el nom del candidat a l’ostracisme.
Plutarc explica una anècdota molt il·lustrativa en relació a la condemna –a l’ostracisme- d'Arístides (cap 484 aC). En el si de l’assemblea, quan estaven escrivint les votacions a l’óstraca, es diu que un home del camp, que no sabia escriure, li va passar una óstraca a Arístides, a qui casualment tenia al costat, i li va encarregar que escrivís “Arístides”. Davant la –lògica- sorpresa d’aquest, va preguntar si havia fet alguna mala obra. El camperol li respongué "cap, ni tan sols el conec, però ja estic fastiguejat de sentir contínuament que li diguin el just “. Sentint això, Arístides, sense contestar, escrigué el seu nom a la closca, i la hi retornà.
És convenient que cada cop que anem a votar tinguem present aquesta anècdota: convé allunyar el polític que ha acumulat massa poder en els seus anys d’exercici dels càrrecs ja que la temptació d’establir clientelismes i corrupteles és llaminera al llarg del temps. Però també cal valorar aquells que duen a terme la seva responsabilitat amb correcció, sempre guiant-nos en el propi criteri i no en els missatges interessats que, sovint, poden venir de ferms candidats a ser enviats a l’ostracisme.

Cap comentari:

Publica un comentari

Gràcies per comentar!