La marxa de Montserrat Nebrera del Partit Popular ha estat probablement la notícia política del dia. Em jugo un pèsol que era una qüestió pactada amb la direcció de Gènova des de fa mesos. Casualitat o no, aquesta setmana la senyora Nebrera presentarà un llibre. Ho deixo aquí.
El que és segur és que el Partit Popular renuncia a tenir una brillant, però incòmoda veu a Catalunya, una veu allunyada de sectarismes i radicalismes anticatalans que caracteritzen l'argumentari popular. Opten per una veu afònica d'arguments, gairebé inexistent i sense discurs propi per a Catalunya. Una veu allunyada de la realitat i del dia a dia dels catalans. La senyora Camacho i la seva tropa no li arriben ni al taló de la sabata (probablement de taló alt) però, sense fer massa fressa, han estat tocats pel Rei Mides per dirigir aquesta teatralització política.
Dit això, les declaracions de Nebrera m'han desagradat profundament. No poso en qüestió els seus contactes amb l'extrema dreta ni amb qualsevol altre partit (excepte ICV, amb el qual ha renunciat entrevistar-se). Però és intolerable el què ha dit sobre el nostre Parlament. No puc acceptar, sigui per sentiment o patriotisme o perquè simplement m'ho crec que es digui que el Parlament no serveix per a res, que és, amb paraules textuals, una costosa inutilitat. Quan la idea d'Espanya encara no existia, el Parlament de Catalunya ja era una realitat. I avui, el Parlament més antic del món encara segueix vigent, lluitant estoicament contra la privació de sobirania, legislant amb i per als catalans. Del Parlament sortirà algun dia la declaració unilateral d'independència de Catalunya per la que molts treballem. Em sento orgullós del meu Parlament i del que representa, de la feina que s'hi fa i m'entristeix la que s'hi deixa de fer. Per això i per lleialtat, seria de justícia demanar una rectificació.
(Esperem que tot plegat l'ajudi a vendre millor el seu llibre!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!