Avui s'estrena el documental "La Nova Cançó Catalana", un petit homenatge o si és no un esment contundent de la nova i brillant fornada de música en català que grups com Manel, Mishima o Antònia Font han posat al mapa d'aquí i de fora. Però més enllà d'això, en el documental,Joan Miquel Oliver afirma quelcom que m'ha fet reflexionar, diu: "amb el temps m'he adonat que la política ho infecta tot. El nacionalisme, com a idea, és alguna cosa molt noble, una idea nascuda d'una cosa tan bonica com estimar la teva terra. Després arriben els polítics i els converteixen en una merda".
Hi estic d'acord, mai tan ben dit. Amb una salvatat: no podem posar en un sac tota la gent que creu i treballa per la política, per què aquest ofici recuperi la dignitat que tenia en altres temps. Tot i això no podria ser més contundent i a l'hora més encertat.
El nacionalisme és quelcom més que política. El nacionalisme és una estima per la pròpia terra, pels orígens, la cultura i la societat que ens ha fet créixer. I remarco, que ens ha fet créixer i no néixer. El nacionalisme ha de ser un anhel sorgit del poble per què el poble assoleixi la plenitud dels punts en comú que té i que li fan compartir una estima. El nacionalisme és un sentiment d'una noblesa grandiosa, és amor, és consciència i és orgull.
No podem deixar que la idea d'una nació plena sigui emmascarada per la mà interessada de personatges que s'etiqueten com a polítics i que obliden el seu fonament de servei a la societat. El nacionalisme, prenem-ne consciència, ha de ser situat per sobre de colors i ideologies per situar-se al lloc que el sentiment de tot un poble mereix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!