Si Nobel aixequés el cap...

Em pensava que era una innocentada. Quan he comprovat que efectivament no feia fred i que no, no era 28 de desembre he tornat a llegir el titular: "Obama rep el premi Nobel de la Pau". Diuen que a la Casa Blanca han cridat un incrèdul "Uaau!".Fins a dia d'avui no és que posés en qüestió el valor d'aquest guardó però esperava un cert rigor en la seva concessió.

No entraré en una desqualificació immerescuda (de moment) a Barack Obama, però d'aquí a ser anomenat referent de la pau i la concòrdia mundial... Diuen que l'atribució és en la seva voluntat de treball pel desarmament nuclear. I és el cap de l'estat major de la potència més militaritzada del planeta. Dirigeix un país que es manté en més d'un conflicte bèl·lic, un dels quals il·legal segons les Nacions Unides i del que el president Obama no marca data d'acabament. No fa ni un any que és l'home més poderós del món i la seva activitat ha estat més aviat escassa: un tancament de Guantànamo encallat, una reforma sanitària que duu ennuegada, un viatge a Copenaghe per aconseguir els Jocs Olímpics... En definitiva, Obama no és un home d'acció: és un producte mediàtic. I el món queda enlluernat i li fa reverències. Els líders mundials trinen per fer-s'hi fotografies, com si d'una reencarnació d'Elvis es tractés. Alguns ho aconsegueixen, amb més o menys fortuna...

Fa dos anys el seu camarada Al Gore va rebre un premi Nobel, també discutit. Però tothom tenia clar què havia fet i per què havia treballat. Què ha fet vostè? Bé, felicitats senyor Obama, ja podem dir ben alt que la seva tasca s'iguala a la de la Creu Roja Internacional, a la de Desmond Tutu o Mihaíl Gorbachov, a la d'UNICEF, de la Beata Mare Teresa de Calcuta o d'Amnistia Internacional. És més, s'ho mereix per sobre de Sima Simar, dissident xinesa, més que Helmut Kohl, pare de la reunificació alemanya. Més que la Fundació Vicenç Ferrer...

Si Nobel aixequés el cap es preguntaria amb més insistència que mai: per què vaig inventar la dinamita?

Tweet

a 16:04