Cerca contraforts...

dimarts, 31 de maig de 2011

No aneu a #acampadabcn


La setmana passada, després d'emportar-me uns quants insults i després de comprovar l'infinit grau de demagògia que entenen per democràcia alguns "indignats" em vaig proposar deixar d'escriure sobre el tema. Creia que no valia la pena, que moririen en les seves propies contradiccions. M'emprenyava, perquè segueixen incomplint mil i una lleis i ordenances de civisme (al capdavall la garantia de la convivència pacífica entre ciutadants). Però no hi estava disposat. Tenia feina millor per fer que aguantar segons què.
Ahir i avui, però, hem anat coneixen noves dades sobre els deixebles de l'avi Hessel, un pamlfet de 50 pàgines i, això sí, 10€ del qual els serveix d'inspiració. Resulta que alguns no eren tan pacífics com volen fer creure. Resulta, també, que alguns són mentiders i manipuladors. Resulta que no respecten res ni ningú que expressi una opinió contrària a ells. Professen l'anarquia, sabent-ho o sense saber-ho. Sinó, perquè no reconeixen i compleixen les lleis?
Avui algunes veus del món periodístic han començat a aixecar la veu contra l'esquerranositat i parcialitat imperant en molts mitjans públics. Ho va fer la Pilar Rahola ahir a can Cuní -no us perdeu els carinyosos comentaris que li han dedicat-, ho torna a fer avui a La Vanguardia en un altre sentit i també ho fa l'economista Xavier Sala-i-Martin al seu Facebook, senyalant les contradiccions i l'esbiaix del moviment. Però el que més em preocupa és el que assenyala Ferran Sáez Mateu a l'Avui a l'article "Indignats i espanyolíssims". Tal com ja vaig dir fa dies, els indignats sembla que professen una fraternitat universal que nega les particularitats nacionals que, a Catalunya almenys, no sigui l'espanyola. Ho deixen per després, com la magnífica administració pública que, valgui la paradoxa, t'envia de guixeta a guixeta per fer una reclamació. Ara resulta que no només no accepten la llibertat dels pobles a decidir, l'autodeterminació, sinó que neguen i priven la llengua catalana a les assamblees. Això sí, ningú dóna la cara, ningú passa a davant. Cap interlocutor. Cap portaveu. Sempre amagats entre la gent de bona fe.
No m'ha sorprès. Un amic, que al principi va participar activament, il·lusionat, amb el moviment 15 de maig ja m'ho va dir fa dies: "hi he deixat d'anar perquè ja no escolten. Ara només deixen parlar i fer grans discursos als seus, als antisistemes, i si expresses una opinió diferent a la seva t'escridassen, et titllen de fatxa i et prenen el micròfon". Si aquesta és la democràcia que voleu, ja ho sabeu. Si no, no aneu a l'#acampadabcn. Consti que no critico que s'arribin a propostes més o menys coherents (algunes injustes i altres utòpiques des del meu punt de vista) sinó com i on s'expressen. Els carrers i les places són per a tothom, no només per a alguns. Jo, començo a estar molt INDIGNAT amb els INDIGNATS.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar!