Un cop més l'Ajuntament de Girona s'ha superat. Des d'ahir penja de la façana d'un dels edificis més representatius del modernisme gironí com és la Farinera Teixidó, obra de Rafel Masó, un cartell ben estrambòtic. Poso de manifest un cop més la deriva del consistori també en la racionalitat del pla d'usos comercials, fins al punt que permet una barbaritat com aquesta.
Deixant de banda l'obvietat de la imatge, la situació planteja una qüestió més preocupant. En els darrers anys han proliferat a les ciutats del nostre país els comerços xinesos. Aquests negocis competeixen a preus molt baixos, sovint amb productes de mala qualitat i sense controlar, obren 16 hores 7 dies la setmana, fins i tot els festius, no representen cap especialització i ofereixen tot tipus de producte, des de menjar fins a sabates passant per estris electrònics, objectes de decoració, joguines de peces petites, cables o ganivets, tot sense garanties higièniques ni ningú que hi entri mai a rendir-ne comptes. Amb tot, s'estenen com una taca d'oli que no deixa subsistir el comerç tradicional.
Sense entrar amb la desqualificació d'un col·lectiu, vull posar sobre la taula la conveniència de permetre l'obertura d'aquests negocis. A Girona i a Barcelona en una quantitat preocupant. Crec que és necessari que l'administració, que té instruments per actuar, actuï en defensa del nostre comerç. No es tracta de ser proteccionistes, sinó que entre tots prenem consciència que per aquest camí arribem a un carreró sense sortida. Només demanem que es deixi a casa la doble bara de mesurar i que sotmeti a aquests negocis als horaris, calendaris, règim fiscal, controls de consum, d'estrangeria i distribució territorial a què sotmet qualsevol altre negoci. Llavors, veureu com la seva proliferació pararà.
No vull estendre'm ara a qüestionar el drama humà que amaguen molts d'aquests negocis, però potser ningú s'ha preguntat mai com poden ser rentables?
ACTUALITZACIÓ: Gràcies a Déu, pel que m'acaben de dir, ja no hi ha aquest cartell penjat de la Farinera! No sé si l'han fet treure o algú, com es diu a Girona, "l'ha fotut en berlina!".
El que defenses Jordi se'n diu proteccionisme en tota regla... Des del meu punt de vista això atempta contra el lliure mercat. Vulguis o on aquests xinesos el que itenten és guanyar-se la vida usant una estratègia de mercat que consisteix en produïr a molt baix cost per poder vendre barat i així ser competitius. Els nostres comerços el que han de fer és competir en qualitat i no en preus que de fet ja és el que fan. O és que tu, si t'has de comprar roba vas a un xino normalment?? Allà només hi vas si t'has de comprar un mocador o així (accessoris com a molt). Però no t'hi compraràs roba per sortir per exemple...
ResponEliminaJo crec que els xinos no són un problema per l'economia del país ni molt menys... Una altre cosa és que no agradi que vingui massa gent de fora i els antixinos us escudeu en el fet que perjudiquen els nostres comerços...
Salutacions! I molt bon blog!
Deixo dit que en cap cas crec en el proteccionisme nacional. Sóc ferm defensor del mercat (sempre amb les regulacions oportunes) perquè és aquest el que de manera natural iguala els guanys per a tothom. El que sí que puc arribar a defensar és que no afavorim la proliferació d'uns negocis, i els bazars xinesos en són el més clar exemple, a què no apliquem les normatives de calendaris i horaris. A part, massa sovint trobem productes que no han passat l'estandarització de qualitat comunitària i esdevenen un greuge competitiu pels nostres productes. És innegable que el comerç xinès ha entrat amb força a casa nostra i si es mantenen oberts en la majoria dels casos és perquè tenen clients. Però qüestiono la necessitat de permetre la seva proliferació en els nuclis comercials (pla d'usos) no només per la imatge que donen sinó perquè no s'adeqüen al nostre model comercial: venen de tot, a totes hores i amb poques garanties. Recordem, dit de passada, els escàndols amb la llet adulterada, els tallers il·legals (que de fet tenen altres clients a part d'aquestes botigues) o la conversió en cases d'acollida clandestines que agreugen un drama humanitari que s'escampa darrere seu.
ResponEliminaCrec que la solució passa per crear regulacions més racionals pel que fa a aquests comerços quant a distribució, condicions fiscals i comercials i controls de qualitat.
Gràcies per seguir-me! Sempre és encoratjador poder contrastar opinions i debatre postures! Salut!