Cerca contraforts...

dimecres, 25 de novembre de 2009

La sentència que se la llegeixi un altre!

Aquests darrers dies sembla que torna a ressonar amb força l'obra del temut Tribunal Constitucional. M'he fixat que quan en sento parlar deixo de veure la taula quadrada amb què sovint als diaris s'esquematitza les quotes del Tribunal Constitucional i veig algun quadre tètric i escabrós representant la Santa Inquisició.
Ja n'hi ha prou. En quin país del món que visqui en democràcia hi ha òrgans que tinguin més poder que el mateix poble? L'Estatut va ser votat pel Parlament, retallat pel Congrés i pel Senat i malgrat tot aprovat per la majoria del Poble Català. I ara hem d'entomar una sentència? Però havia oblidat un punt: no som un país, aquest és el problema. Potser algú pot imaginar un Tribunal Constitucional fent una sentència sobre la Constitució Espanyola?
No hi ha sentència que valgui, no cal ni llegir-la perquè la contraportada ja és un ultratge a la voluntat del Poble Català. Si l'Estatut ha estat aprovat pel poble no hi ha tribunal que pugui desautoritzar el poble i molt menys la seva voluntat de ser. Si l'Estatut no és constitucional, potser la voluntat i la necessitat de ser no ha de trobar lloc en la Constitució. Si Espanya vol l'encaix de Catalunya, haurà de donar lloc a les seves aspiracions i canviar la Constitució. Però de la Santa Inquisició només hi havia una sortida: o que Déu guarís les cremades de l'acusat, i Déu no entra en assumptes terrenals, o arrencar a córrer tots.
L'Estatut és la darrera voluntat de convivència de Catalunya amb Espanya. Si Espanya menysté aquesta voluntat, Catalunya ha de prendre un altre camí, no per ser quelcom més sinó per no deixar d'existir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar!