Per quins set sous no diem les coses pel seu nom? S'ha d'abaratir l'acomiadament. No hi ha volta de full. I la raó és ben senzilla: o donem instruments a les empreses per adequar-se a la situació econòmica o tancaran. I si les empreses tanquen, tot se'n va en orris.
Podem optar per fer més restrictiu l'acomiadament (digui-li mobilitat). Aconseguirem que no es tirin tants treballadors al carrer. Almenys durant un temps. L'efecte però, és doble i cap dels talls és favorable. Per una banda les empreses multinacionals deixaran d'invertir en un país en el que es poden enganxar els dits. Si inverteixen i davant les dificultats han d'aguantar les plantilles perquè no poden pagar l'acomiadament no s'arriscaran. Per altra banda, les empreses del país no contractaran. Si ho fan, serà en acolliment de la contractació temporal (a veure si es prohibeix d'un cop!) i en cas de contractar èticament les necessitats dels períodes de bonança portaran a què comptin amb un excés de plantilla en època de crisi que els portarà a la "mort irreversible" (en al·lusió a una professora de genètica molecular).
Podem, per altra banda, abaratir l'acomiadament. Un acomiadament més balancejat permetria una dinamització dels treballadors. El treballador guanyaria en productivitat (la crisi ha fet que l'absentisme es volatitzi). D'altra banda, el mercat tindria cura de l'ocupació ja que un major dinamisme seria atractiu per a la inversió estrangera i per a l'empresariat local.
Ara em preguntareu: "i en època de crisi? Qui té cura dels treballadors?". Doncs ells mateixos, permetent que siguin emprenedors. Cal fomentar l'emprenedoria, incrementant els avals i les línies de crèdit oficials. La crisi no ha de ser una època de contracció, sinó de presa d'impuls per tornar a començar. Fomentant l'emprenedoria es crearien llocs de treball i arribaríem a una sortida de la crisi amb més força i amb un teixit productiu més sa.
Podem optar per fer més restrictiu l'acomiadament (digui-li mobilitat). Aconseguirem que no es tirin tants treballadors al carrer. Almenys durant un temps. L'efecte però, és doble i cap dels talls és favorable. Per una banda les empreses multinacionals deixaran d'invertir en un país en el que es poden enganxar els dits. Si inverteixen i davant les dificultats han d'aguantar les plantilles perquè no poden pagar l'acomiadament no s'arriscaran. Per altra banda, les empreses del país no contractaran. Si ho fan, serà en acolliment de la contractació temporal (a veure si es prohibeix d'un cop!) i en cas de contractar èticament les necessitats dels períodes de bonança portaran a què comptin amb un excés de plantilla en època de crisi que els portarà a la "mort irreversible" (en al·lusió a una professora de genètica molecular).
Podem, per altra banda, abaratir l'acomiadament. Un acomiadament més balancejat permetria una dinamització dels treballadors. El treballador guanyaria en productivitat (la crisi ha fet que l'absentisme es volatitzi). D'altra banda, el mercat tindria cura de l'ocupació ja que un major dinamisme seria atractiu per a la inversió estrangera i per a l'empresariat local.
Ara em preguntareu: "i en època de crisi? Qui té cura dels treballadors?". Doncs ells mateixos, permetent que siguin emprenedors. Cal fomentar l'emprenedoria, incrementant els avals i les línies de crèdit oficials. La crisi no ha de ser una època de contracció, sinó de presa d'impuls per tornar a començar. Fomentant l'emprenedoria es crearien llocs de treball i arribaríem a una sortida de la crisi amb més força i amb un teixit productiu més sa.
Estic d'acord en abaratir l'acomiadament com una mesura per dinamitzar l'economia ja que afavoreixes que les empreses tinguin més ganes d'invertir sense enganxar-se els dits. Però per què creus que cal eliminar els contractes temporals? Per depèn de quines feines és absurd fer contractes indefinits que després has de mantenir.
ResponEliminaA més, si abarateixes l'acomiadament en pots fer prou pel fet que si estàs treballant amb contracte temporal i realment ho fas bé, és molt més fàcil que el teu cap et decideixi fer un contracte indefinit abans que contractar a una nova persona de fora que necessitarà el seu temps d'adaptació. Des del meu punt de vista els contractes temporals no són tan dolents i no veig el perquè d'eliminar-los.
Salut!
Tens raó. Em referia a temporal com el mal ús que actualment se'n fa en molts casos, especialment en treball pels joves. És cert que en alguns casos és necessaria la contractació temporal. A reveure!
ResponElimina