Cerca contraforts...

dijous, 29 de març de 2012

Aquesta és la seva vaga


Avui els sindicats han convidat a la vaga. El dret a vaga ha de permetre que tot aquell treballador que ho desitgi pugui seguir avui la convocatòria de vaga sense que el seu lloc de treball es vegi amenaçat. La veritat, però, queda força lluny.
La vaga serà un èxit, com totes les que s'han fet. Ho serà però no perquè hi hagi un seguiment massiu sinó perquè els aprofitats de sempre, alliberats i sindicalistes varis, paralitzaran el país. La seva vaga és la coacció, l'intimidació, l'insult. Tot, vestit d'eufemismes. Tot amb eufemismes que amaguen la veritable mecànica d'una protesta caduca i estèril.

Avui, per exemple, a l'escola del meu germà, els hi han demanat que vagin sense uniforme. Altres anys ja havien patit, els alumnes!, l'acció d'alguns "piquets de personatges tolerants" que havien increpat els alumnes uniformats. Al Bell-lloc, al ser una escola religiosa, hi troben una presa de les que agrada. 
Ahir, també, a una botiga, ens deien "nosaltres no volem fer vaga, però tenim por". Uns altres afirmaven que "no farien vaga fins que fos una vaga per la independència". Aquest matí, al carrer de davant de casa, una cinquantena de persones amb estètica antisistema, encapçalats per una persona indigent que capta a Girona i que sempre va al davant de totes les manifestacions antisistema -pel que sé cobra per anar-hi-, han buidat els contenidors a mig carrer i han col·locat tanques per tallar el trànsit. Quan han acabat, una dona que caminava ha ajudat a la policia municipal a arreglar el carrer mentre els manifestants anaven a fer destrosses al Mercadona.
La veritat és que la vaga no és la vaga de tots. Als temps que corren, els comerciants no es poden permetre tancar un sol dia. Els treballadors de l'empresa privada, especialment a les petites i mitjanes empreses on els treballadors són partícips del dia a dia, tothom és conscient de la crisi que vivim i responsable de les seves decisions. La vaga, doncs, és una vaga principalment del sector públic, de funcionaris i treballadors que saben que tenen la feina garantida i que la seva empresa no pot fer fallida. És una vaga contra el govern, no a favor de la societat. 
Els sindicats ja fa temps que han perdut el contacte amb el carrer, amb el treballador i l'autònom. Els sindicats, des de la trinxera, actuen com a lobbies polítics sense una massa crítica que els identifiqui i recolzi com el que pretenen ser. La situació pornogràfica dels alliberats sindicals, poques vegades ben vistos a les empreses pels propis treballadors, és un exemple clar d'aquest llim en què es mouen. Demà, els Toxo, Méndez, Álvarez, Gallego i companyia faran política a costa del sacrifici de tots els que, de bona fe, hauran secundat la protesta amb l'ambició d'un futur millor.
No creieu que tallant carreteres i vies de tren, que situant vint persones amb armilles fluorescents i la cara tapada, utilitzant líquid inflamable com a arma de protesta (això és real, en un cotxe d'un sindicat "normal") que amb tàctiques violentes d'insult i agressió i que amb guerrilles urbanes amb la identitat oculta sota un passamuntanyes podreu coartar la llibertat de ningú. Teniu dret a fer vaga, però nosaltres tenim dret a treballar.


ACTUALITZACIÓ: Un cop més la història es repeteix i els terroristes antisistemes han pres part a la vaga i han situat el nostre país al mapa mundi. La violència i la intolerància ha tornat a vèncer la protesta cívica i a la democràcia.

#vaga #vaga29M #huelga #huelga29M

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar!