Cerca contraforts...

divendres, 9 de març de 2012

L’estafa del Pla Bolonya


El títol de l’article és desafortunat. El “Pla Bolonya”, la declaració que va assentar les bases de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), no va ser una mala idea en absolut. Les intencions eren bones: establir un sistema de crèdits (ECTS) homologable a nivell europeu i que tingués en compte les hores d’esforç més enllà de les hores estrictament lectives,  establir un sistema de titulacions més fàcilment convalidable entre països i introduir titulacions duals de grau i màster per a una major especialització. A part de vestir-ho amb bones intencions de fomentar la mobilitat, la cooperació, la homogeneïtat entre països...
El problema va ser la seva implantació. L’any que ve ens graduarem els conillets d’índies, la primera promoció del Pla Bolonya. L’experiència amb tots dos plans, doncs, em permet fer una breu comparació.
A Espanya, la implantació de l’EEES es va fer tard i malament. Ho sabíem, però és ara quan en veurem els resultats. Repassem-ne alguns punts: El sistema de crèdits ECTS ha suposat, a la pràctica, reduir les hores de classe de totes les titulacions. En els casos que he comprovat ha suposat aproximadament 1 hora setmanal menys per assignatura. Al cap de la carrera, si fem la suma, entendreu per què la majoria de professors coincideixen amb la boca petita que aquesta primera promoció està a anys llum en preparació de les que l’han precedit. En teoria, el canvi que s’havia d’imposar en els docents i que havia de fer que es promogués l’autoaprenentatge i el treball autònom, s’ha convertit en deixar d’ensenyar part dels programes, immutables -no fos cas-, o a deixar-los a criteri de l’estudiant. A la pràctica, però, la manera d’ensenyar és la mateixa. En la manera com estructurem les titulacions també som uns rara avis a Europa. A la majoria de països es fa un grau de 3 anys, amb coneixements troncals, i un màster de dos anys per a especialitzar-se. Aquí no: grau de 4 anys i un màster d’un any. La picaresca és evident: estudiants estrangers, després de 3 anys de grau, poden venir i acabar el seu màster amb un sol any, amb bon clima i molta gresca. No m’ho invento, la setmana passada m’ho comentava un company.
Bolonya, per a molts estudiants, ha estat tornar als “deures per demà”, al “passar llista” i al “present!”. Per garantir l’assistència, es passa llista. Potser, si enlloc de limitar-se a recitar els power points es fes lluir el caràcter magistral de les classes hi hauria bufetades per seure, escoltar, prendre apunts i aprendre. Bolonya ha suposat el paternalisme i la rigidesa, les universitats convertides en nous instituts, en què els alumnes som això, alumnes, i no estudiants. Suposa seguir amb els exàmens tipus test a final de quadrimestre, corregits a màquina, i als coneixements vagues i imprecisos. El salt en la responsabilitat individual i de consciència que suposava la universitat, esborrada per un concepte infantil de l’estudiant i de la universitat.


Article publicat al Diari de Girona el 9 de març de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar!