Cerca contraforts...

diumenge, 4 de març de 2012

Per què cal retallar la despesa?



Darrerament s'han sentit molts polítics ortodoxes de la despesa dient que calia retallar "perquè no es pot gastar més del que es gasta". Cal retallar, però no és veritat que cal fer-ho perquè no es pot gastar més del que s'ingressa. A veure si us ho puc explicar:


INGRESSOS - DESPESES = DÈFICIT/SUPERÀVIT


El dèficit és quan la resta entre el que s'ingressa i el que es gasta és negatiu. El superàvit, en canvi, és quan aquesta resta dóna un resultat positiu. Si gastem més del que ingressem cal recórrer al deute per poder fer front a la despesa. Aquest dèficit, a més, es pot donar perquè caiguin els ingressos o perquè augmentin les despeses. Ho podeu veure fàcilment a l'equació anterior.

Si prenem una economia, un país, per exemple, durant una colla d'anys, observarem que se succeeixen diferents moments de l'economia: èpoques de bonança i creixement succeeixen èpoques de crisi i depressió. És el que s'anomena moviment pendular:


Gràfic (1): elaboració pròpia

INGRESSOS - DESPESES = EQUILIBRI


Si ens fixem en el gràfic (1), veiem que durant un període de temps, aquest país ha viscut dues crisis i dues èpoques de bonança. Hem dit que durant la crisi el país té dèficit i durant la bonança té superàvit. Si sumem, doncs, tots els períodes veiem que el resultat pel dèficit/superàvit agregat (en conjunt) és nul. Per tant, l'economia del país i el seu pressupost estaria equilibrat.

Què passa però quan ens trobem en una economia d'aquest estil:

Gràfic (2): elaboració pròpia

INGRESSOS - DESPESES = DÈFICIT

En aquest cas el país té els mateixos períodes de dèficit en què també s'ha d'endeutar per seguir pagant els mateixos serveis que oferia. Ara bé, en èpoques de bonança, en què el país tenia superàvit, enlloc d'estalviar o invertir els diners que havia ingressat "en excés" s'els gastava. En part, sí, però com que no es compensaven els dèficits de la crisi amb els superàvits dels períodes de bonança el resultat és, en conjunt, un dèficit. I amb això, un endeutament creixent i creixent i creixent.

Molts països, Espanya també, van pensar que es podien endeutar indefinidament. Ara bé, quan l'endeutament s'ha encarit, quan els que prestaven els diners han vist que si se seguia produint la situació del gràfic (2) indefinidament i que mai deixaria d'augmentar l'endeutament, han tancat l'aixeta del crèdit. Com que no s'han pogut seguir endeutant a un preu raonable per seguir pagant la despesa han hagut d'equilibrar el pressupost retallant:

INGRESSOS - DESPESES = EQUILIBRI

Per tant, no es retalla per aconseguir no gastar més del que s'ingressa en un moment. El dèficit 0 omnipresent és absurd. El que s'ha d'aconseguir és un dèficit 0 en conjunt, com al gràfic (1). Fins ara hem gastat a tort i a dret. Quan teníem diners i l'economia anava bé, ampliàvem serveis, prestacions i fèiem obres faraòniques a tort i a dret i quan ha arribat la crisi, tota aquesta despesa ha portat a un dèficit insostenible i a un endeutament creixent i, a la llarga, impagable. Quan arriben les vaques magres (com ja diu la Bíblia, fins i tot) cal tenir una bona reserva de grà (o de diners) per poder seguir prestant els serveis essencials. Quan, al contrari, hi ha bonança econòmica, cal ser austers i guardar el que ingressem de més per ser equilibrats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar!