Cerca contraforts...

dijous, 29 de març del 2012

Una reflexió sobre els sindicats


Fem una reflexió sobre els sindicats a Espanya. (Fem la reflexió a nivell espanyol perquè a Catalunya no en tenim, de sindicats).
Els sindicats a Espanya són representants de tots els treballadors. Cada empresa o sector escull en unes eleccions entre diferents associacions sindicals els seus representants. D'aquestes la gran majoria s'agrupen en els dos sindicats majoritaris, UGT i CCOO. També hi ha altres sindicats o associacions de treballadors amb més presència en determinats sectors o col·lectius (CGT, sindicats de mestres, de policia...). 
El seu finançament ordinari prové de dues vies, les quotes d'afiliats i els fons públics. Sobre els fons públics podeu consultar aquestes dades (les aporta un sindicat, CNT) o el BOE mateix. L'any 2010, Comissions Obreres (CCOO) es va endur 7.158.889€ i la UGT 7.562.473€ del Govern Estatal. A aquests s'hi han de sumar els que reben a cada Comunitat Autònoma, Ajuntament, Diputacions etc. A part d'aquestes "ajudes", el gruix del personal dels sindicats són els anomenats "alliberats sindicals". Aquests alliberats, total o parcialment, lliuren hores de la seva jornada laboral a les empreses i a l'administració per treballar pel sindicat. A tot Espanya, segons un informe publicat al diari Expansión, el cost laboral que tenen per a les empreses (no comptem l'administració) s'estima en uns 250 milions € anuals sense comptar els costos associats la la seva productivitat (si no treballen a l'empresa la seva feina l'ha de fer un altre). La seva funció, d'acord amb el que diu el Estatuto de los Trabajadores, és la “defensa y promoción de los intereses de sus representados”. Aquests, a més, estan protegits davant els acomiadaments i EROs. El cert és que el nombre d'alliberats sindicals és un secret que guarden gelosament els sindicats. Només dir que la Generalitat compta amb una plantilla de 170.000 funcionaris i que d'aquests 1.600 destinen una part del dia a tasques sindicals mentre que 518 hi dediquen la totalitat de la seva jornada. En resum, milers de nòmines que indirectament ingressen les agrupacions sindicals ja que els treballadors, a compte de l'administració i l'empresa, treballen per ells.
És indignant la situació del finançament dels partits polítics, segurament a causa d'una llei hipòcrita i condescendent amb les actituds corruptes i opaques. Però amb les dades a la mà caldria revisar la situació dels sindicats. No faré demagògia barata amb els luxes que es permeten alguns dirigents sindicals que entre setmana llueixen luxes i al cap de setmana aixequen el puny, però caldria ser una mica més transparents i ètics tots plegats.
Però no em vull quedar amb la denúncia. Us proposo una alternativa. Traiem totes les ajudes als sindicats. Traiem  tots els alliberats. Traiem la representació universal d'aquests i limitem-la als treballadors que s'hi afiliïn lliurement i que paguin quota de manera que les seves negociacions es limitin al seu col·lectiu. Exigim que les agrupacions sindicals formin part dels consells d'administració amb veu i vot segons la representació en plantilla i involucrem els treballadors en la corresponsabilitat del dia a dia de les empreses. A Alemanya, a més, s'instaura una obligatorietat d'afiliació de manera que es genera una pluralitat major ja que no és una elecció entre dos alternatives sinó l'acció d'escollir una o altra associació per formar-ne part. Així estalviaríem diners a les arques públiques i a les empreses, acabaríem amb el monopoli de la confederació CCOO-UGT i garantiríem temptacions de corrupció en el si de les organitzacions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar!