Cerca contraforts...

dijous, 8 de març de 2012

IEC sobre el "neutre masculí"


Fa uns dies vaig fer una consulta a l'Institut d'Estudis Catalans. El motiu és que, més enllà que trobo postís anar incoporant les formes femenines a tots els aticles que s'utilitzen a la llengua escrita i oral, s'ha posat de moda entre un determinat sector de l'esquerra utilitzar únicament les formes femenines com a neutrals.
Arrel de les pancartes que un sindicat proper a la CUP va penjar a la universitat, vaig poder comprovar com cridava "companyes, totes amb la revolució!". No és que no volguessin que els nois s'hi sumessin. Ans al contrari, suposo. Però com que tota la vida hem dit "companys" per referir-nos tant a companys com a companyes i que, recentment, la "Internacional políticament correcta" ha imposat el "companyes i companys" o "companys i companyes" o simplement "companys/es" en totes les referències; per trencar amb aquesta convenció paternalista fan servir, únicament, la forma femenina. L'exemple de la fotografia és un altre: suposo que no volen deixar els presos "polítics" a la presó per culpa d'una, com deia la Trinca, "pelleringa"; però és això: trencar amb la convenció. La resposta ha estat aquesta:


Benvolgut senyor Riera,

Pel que fa a la consulta que plantegeu, teniu tota la raó en el fet que en català, com a sistema lingüístic, té el masculí com a categoria gramatical no marcada pel que fa al gènere. Com que aquesta qüestió ha provocat diversos malentesos, l'any passat la Direcció General de Política Lingüística va publicar la Guia d'usos no sexistes de la llengua, en què trobareu, de manera molt resumida, els acords que s'han anat prenent en aquest camp i un seguit de recomanacions que us poden ser útils:
Si voleu conèixer els antecedents d'aquest document, també podeu consultar la pàgina següent:

Esperem que aquesta informació us sigui d'utilitat.
Atentament,

Oficina d’Assessorament Lingüístics de la Secció Filològica
Institut d’Estudis Catalans

En el cas de la Guia d'usos no sexistes de la llengua es vol adequar allò "políticament correcte" suprimint les referències de gènere i utilitzant "mots col·lectius". Un terme mig entre el neutre tradicional i la referència encarcarada per duplicat. Per exemple, la població reclusa es faria servir en comptes de el nombre de reclusos i recluses. Tot i això reconeixen casos invitables com per exemple: "A mesura que els nens creixen", que no és substituïble per "A mesura que la infància creix".
Tot i la solució plantejada per la Generalitat, vull fer notar que, tal que indica la Secció Filològica de l'IEC consultada, el català, com a sistema lingüístic, té el masculí com a categoria gramatical no marcada pel que fa al gènere i que la llengua no és discriminatòria ni hi entén de política. La llengua és com és i som nosaltres les que li atribuïm una discriminació que no existeix. No per incloure una "/" i una "a" serem és equitatius. Bé que ens podríem estalviar alguns debats i deixar la llengua en pau.

1 comentari:

  1. La llengua sí entèn de política.

    La llengua no és més que una eina que les persones fem servir i es construeix en relació a aquestes persones. Per tant, de forma voluntària o involuntària, reflecteix la forma de pensar de les persones que la parlen.
    El fet que el català tingui el masculí com a categoria gramatical no marcada pel que fa al gènere no és res més que el reflex del paper de les dones en l'esfera pública durant la història. De la mateixa manera que no votaven, no podien ser escollides i eren relegades a casa, el plural comú és en masculí.

    Ara mateix, les qui fem servir el femení ho fem sabent que estem contradient la norma però ho fem com a discriminació positiva.

    Repeteixo; la llengua sí entèn de política.

    ResponElimina

Gràcies per comentar!