Cerca contraforts...

dimecres, 18 de novembre del 2009

Tornem a la democràcia!


La gent està cansada. La desafecció ja em comença a causar angoixa cada cop que sento pronunciar-la, i ningú posa voluntat per fer el pas. La solució no passa per un replantejament de la política. Potser no passa ni tan sols per una racionalitat dels mitjans de comunicació, sovint irresponsables davant la tasca política. La solució passa per avançar tots cap a la plena democràcia.
Els fonaments sobre els quals es basa la democràcia topen sovint amb distorsions del sistema. D'aquestes em quedo amb les següents:
  • No tothom exerceix el seu dret a vot.
  • Oclocràcia. Els ciutadans que l'exerceixen sovint no tenen prou informació. El sistema presenta dificultats a partir que un no té el 100% de la informació sobre les possibilitats del seu vot. Aquest fet topa amb les limitacions i sentit crític de cadascú, del seu accés a les fonts i a la seva sensibilitat a l'acció demagògica i a les tendències comunicatives.
  • El resultat democràtic sovint està influït per efectes de la plutocràcia (qui té més recursos té més facilitat per ser escollit).
  • La decisió sobre el vot es redueix a l'oferta de candidatures presentades i poden no representar la totalitat de les sensibilitats del poble.
Per tant, per tal que puguem viure en democràcia, en una democràcia representativa i autèntica cal en primer lloc que el vot sigui percebut com a deure, com una obligació per i amb la societat. El vot nul o l'abstenció contribueixen a la mort del procés democràtic. Cal que la ciutadania exerceixi un esperit crític que s'ha de potenciar des de la infantesa molt abans d'altres coneixements que avui tenen una rellevància major en la formació. Cal que desplacem la demagògia del quart poder. Més ben dit, cal que el quart poder desaparegui ja que no contribueix al sistema ni a l'estat sinó que sovint esdevé una força subliminalment interessadament subjectiva i no informativa com li pertoca. Cal retornar a l'equilibri de poders, un no pot regnar sobre l'altre anul·lant decisions sobiranes per motiu jurídic. El poble és sobirà a ultrança. I cal, per acabar, una implicació universal en l'acció política. Cal que tothom prengui part en la política com a servei i implicació en el funcionament del sistema i de la societat bé sigui en tasques representatives a tots els nivells, en el món associatiu o empresarial. La política no es redueix al què molts entenen avui. Una implicació universal en la política ampliarà la informació i el ventall d'opcions per la gent.
Aquesta voluntat no està renyida amb la partitocràcia. A més, sovint esdevé la solució a la plutocràcia plantejada anteriorment (i sinó, fixeu-vos en els cognoms dels presidents americans en un país de partits insipients). Però els partits han de tornar a ser representants d'una ideologia i no d'una estratègia política. Han de ser fòrums d'agrupació de persones amb una sensibilitat fundacional comuna i han de ser àgores de reflexió sobre l'aplicabilitat d'uns valors inalienables a les noves conjuntures.
Amb tot, us animo a prendre part, a convèncer a tothom que el vot és un dret i un deure. Sinó, poso en dubte la necessitat de viure en democràcia.

4 comentaris:

  1. "La nostra política no copia lleis dels països veïns, ans al contrari, som la imatge que altres imiten. S'anomena democràcia, perquè no només uns pocs sinó molts poden governar. Si observem les lleis, aporten justícia per igual a tots en les seves disputes privades; pel nivell social, l'avanç en la vida pública depèn de la reputació i la capacitat, sense que estigui permès que les consideracions de classe no interfereixin amb el mèrit. Tampoc la pobresa no interfereix, perquè si un home pot servir l'Estat, no se'l rebutja per l'obscuritat de la seva condició".

    PÈRICLES, Discurs fúnebre (recollit a Tucídides, II, 37)

    ResponElimina
  2. És que és això!!! I la gent mateixa hi dóna l'esquena!!!

    ResponElimina
  3. Mmm discrepo un pèl sobre el fet de que la culpa recaigui tan sobre la gent. Cert és que vivim en una societat en què la gent té poc interès per la política en general. Però també és cert que els polítics cometen una sèrie d'errors que vull esmentar i que per mi són claus pel fet que provoquen desencís en les persones:

    -Falses promeses electorals fetes intencionadament pel fet que saben que un cop en el govern molt difícilment els faran fora fins al cap de 4 anys.

    -Fer debats en què en la majoria dels casos es recórre a discursos vagues, plens de tòpics economico-polítics que no donen resposta concreta a la pregunta formulada per l'oient/debatent. Dit d'altre manera, no mullar-se, no prendre postures clares davant de fets per tal de no perdre vots de cap costat.

    -Mala acceptació de la derrota. Els mateixos polítics segueixen encapçalant els mateixos partits tot i haver perdut ja diverses eleccions. No adonar-se que a vegades un dels problemes són ells. Si pugés gent jove amb ganes, il·lusió i sobretot ganes d'il·lusionar a la gent (valgui la redundància) la política seria més dinàmica. Veure sempre les mateixes cares amb els mateixos discursos cansa.

    -Corrupció, amiguisme, germans o amics col·locats en diversos llocs de l'administració pública, despeses innecessàries.

    -Obsessió en criticar tot el que facin/proposin els rivals. Realment penso que si a vegades els partits reconeixèssin que decisions,idees,propostes esmentades per partits que no són el seu són encertades, es guanyarin el respecte de la gent.

    -Falta de transparència la gestió diària del país (en el cas dels partits del govern).

    -Politització de sectors com la justícia o l'educació.

    I un llarg etc. més que em deixo... Què proposeu els polítics (permetem que t'inclogui encara que sigui entre cometes) per corregir això?

    ResponElimina
  4. Aquests fets que descrius són una deformació de la política. Jo, personalment, proposo el retorn a les essències de la política entesa aquesta com un servei a la ciutadania. Si a mésafegeixes una major lleialtat dels partits als seus valors fundacionals i per extensió als seus programes electorals. A part, s'ha de dur a terme l'elaboració de la llei electoral, obrint les llistes, govern de la força guanyadora etc. Tot i aixó no treu el fet que la gent no hauria de percebre la política com una colla d'aprofitats perquè hi ha molta gent que treballa des de la segona línia (o de la primera) amb una gran voluntat de servei. El descrèdit de la política fa mal a tothom.

    ResponElimina

Gràcies per comentar!