Cerca contraforts...

divendres, 27 de març del 2009

Sovint la millor opció es troba en la simplicitat


El professor Ernest Rutherfort, el primer a proposar un model atòmic amb protons i electrons orbitant al voltant del nucli de l'àtom, explicava l'any 1928 la següent anècdota:

Fa algun temps, vaig rebre la trucada d’un col·lega. Estava a punt de posar un zero a un estudiant per la resposta que havia donat en un problema de física, malgrat que aquest afirmava que la seva resposta era correcta. Professors i estudiants van acordar demanar arbitratge d’algú imparcial i vaig ser elegit jo. Vaig llegir la pregunta de l’examen: “Demostri com és possible determinar l’altura d’un edifici amb l’ajuda d’un baròmetre”. L’estudiant havia respost: “porti el baròmetre al terrat de l’edifici i lligui-li una corda molt llarga. Despengi’l fins a la base de l’edifici, marqui i mesuri. La longitud de la corda és igual a la longitud de l’edifici”. L’estudiant havia respost a la pregunta correctament, però aquella resposta no confirmava que l’estudiant tingués el nivell exigit de física. Vaig suggerir que se li donés a l’alumne una altra oportunitat. Li vaig concedir sis minuts perquè em respongués la mateixa pregunta però aquesta vegada amb l’advertència que en la resposta havia de demostrar els seus coneixements de física. Havien passat cinc minuts i l’estudiant no havia escrit res. Li vaig preguntar si desitjava marxar, però em va contestar que tenia moltes respostes al problema. La seva dificultat era elegir la millor de totes. Em vaig excusar per interrompre’l i li vaig pregar que continués. En el minut que li quedava va escriure la següent resposta: agafi el baròmetre i el llanci al terra des del terrat de l’edifici, calculi el temps de caiguda amb un cronòmetre. Després vaig aplicar la fórmula altura =0,5 a per T2. I així obtenim l’altura de l’edifici. En aquest punt li vaig preguntar al meu col·lega si l’estudiant es podia retirar. Li va donar la nota més alta. Després d’abandonar el despatx, em vaig retrobar amb l’estudiant i li vaig demanar que m’expliqués les seves altres respostes a la pregunta. Bé, va respondre, hi ha moltes maneres, per exemple, agafes el baròmetre un dia assolellat i mesures l’altura del baròmetre i la longitud de la seva ombra. Si mesurem a continuació la longitud de l’ombra de l’edifici i apliquem una simple proporció, obtindrem també l’altura de l’edifici. Perfecte, li vaig dir, i d’una altra manera? Sí, va dir, aquest és un procediment molt bàsic per mesurar un edifici, però també serveix. En aquest mètode, agafes el baròmetre i et situes en les escales de l’edifici en la planta baixa. Segons puges les escales, vas marcant l’altura del baròmetre i comptes el numero de marques fins al terrat. Multipliques al final l’altura del baròmetre pel numero de marques que has fet i ja tens l’altura. Si el que vol és un procediment mes sofisticat, pot lligar el baròmetre a una corda i moure’l com si fos un pèndol. Si calculem que quan el baròmetre està l’altura del terrat la gravetat és zero i si tenim en compte la mesura de l’acceleració de la gravetat en descendir el baròmetre en trajectòria circular en passar per la perpendicular de l’edifici, de la diferència d’aquests valors, i aplicant una senzilla fórmula trigonomètrica, podríem calcular, sens dubte, l’altura de l’edifici. En aquest mateix estil de sistema, lligues el baròmetre a una corda i el despenges des del terrat al carrer. Usant-lo com un pèndol pots calcular l’altura mesurant el seu període de precisió. Existeixen moltes altres maneres. Probablement, la millor sigui agafar el baròmetre i colpejar amb el la porta de la casa del conserge. Quan obri, dir-li: Senyor conserge, aquí tinc un bonic baròmetre. Si vostè em diu l’altura d’aquest edifici, l’hi regalo. En aquest moment de la conversa, li vaig preguntar si no coneixia la resposta convencional al problema (la diferència de pressió marcada per un baròmetre en dos llocs diferents ens proporciona la diferència d’altura entre ambdós llocs) va dir que la coneixia, però que durant els seus estudis, els seus professors havien intentat ensenyar-lo a pensar."

Aquest alumne era Niels Bohr, un dels físics més importants de la història, el qual va descriure el model atòmic actual (amb correccions actualment) i que, juntament amb científics de la talla d'Alber Einstein (ambdós a la fotografia) van obrir les portes a la física moderna. Veiem doncs que sovint no és aquell que aparenta un coneixament més ampli el que realment acaba pensant més o millor.

dimarts, 24 de març del 2009

Campaya pel cessament de la violència a la universitat

És conegut per tothom que el dia a dia a la universitat es fa cada dia més feixuc. Al deteriorament físic dels edificis i del campus s'hi ha d'afegir la indignació que expressa estudiant rere estudiant vers les accions violentes que se succeeixen en nom d'un col·lectiu, tots els estudiants, que en cap cas fa costat a la manera de protestar executada.

A continuació adjunto el manifest que dóna inicia a una recollida d'adhesions per fer força contra aquestes actituds en un intent de demostrar que els estudiants, a favor o en contra de Bolonya, diem no a la violència de qualsevol tipus a la nostra universitat:

Benvolguts companys, benvolguts ciutadans,

Els fets que s'estan succeint a les universitats el nostre país no poden caure en el menysteniment de qualsevol que se senti seva la universitat catalana. Els incidents violents a les nostres universitats s'han convertit en un succés de reiterada actualitat fent que el dia a dia dels estudiants transcorri entre incidents execrables. Consignes violentes, disputes entre companys, pintades als recintes i tota mena d'actes vandàlics fan impossible l'exercici de l'aprenentatge i l'ensenyament.

Recentment les protestes han donat pas a no només un ja més que perceptible deteriorament dels edificis de les universitats d'arreu sinó també a l'inici d'actes de violència explícita contra persones, entitats i institucions alienes a la universitat. L'últim exemple n'és l'assalt per par d'un grup d'encaputxats a la sucursal de Caixa Catalunya de l'UAB sota l'ensenya de les consignes contra el capitalisme i la globalització relegant les protestes contra el Pla Bolonya a poc més que una excusa que en cap cas pot justificar la violència.

Crec que és de justícia reclamar la unitat no només de la comunitat estudiantil que lliure i pacíficament vol exercir el seu dret a l'ensenyament, sinó també a tota la ciutadania que se senti seva la universitat i vulgui fer-se partícip d'aquest clam contra la violència.

Per això demanem que signeu a favor del cessament dels actes vandàlics a l'universitat.
S'agraïria a totes les entitats que des del seu sentit de país i d'humanitat se sentin identificades amb aquest manifest que s'adherissin i donessin suport a la comunitat estudiantil.


Crec que hem d'exigir de manera frontal a les organitzacions i agrupacions que, autodenominant-se sindicats d'estudiants (dependents de partits polítics determinats), fan apologia de la protesta violenta i amparen unes actituds execrables que atempten contra la universitat catalana, la nostra, la que ens sentim nostra i, en definitiva, la de tots.

Us animo a que feu difusió d'aquest missatge i que no deixeu que ningú actuï en nom vostre, perquè callant tots ens en fem responsables.

dimarts, 17 de març del 2009

Sobre l’atac reiterat a la universitat i als estudiants



Com a estudiant de la Universitat Autònoma de Barcelona, com a ciutadà i com a persona els fets que s’han succeït aquest matí en presència meva han fet que el sentit de justícia que per sort la joventut no m’ha afeblit em cridin a protestar.
Paradoxalment la meva és una protesta contra el vandalisme-protesta de què és objecte tota la universitat catalana, de què som objecte tots els estudiants que en fem ús i que ens la sentim nostra.

El matí d’avui dimarts, a les 11 en punt, un grup d’uns set encaputxats han entrat violentament a l’oficina bancària de la Plaça Cívica de l’UAB. Violentament perquè la seva acció no s’ha reduït al ja molt reprovable costum de realitzar pintades amb consignes que en aquest punt no venen a to sinó que a més han procedit metòdicament a destrossar l’interior de l’oficina llançant tot tipus d’objectes que tenien a l’abast al terre. Seguidament han omplert les parets de pintura i han inutilitzat el caixer. A l’exterior un grup d’estudiants assistíem impotents a l’atac mentre els encaputxats sortien caminant sense remordiments i es dirigien a l’aparcament inferior.

La violència amb què s’ha desencadenat aquest atac és execrable, pròpia de la kale borroka basca però sense cap altre argument que el de la lluita contra el capitalisme sota l’excusa de la lluita contra el Pla Bolonya.
Comença a ser hora que tota la comunitat estudiantil, que es pot manifestar a favor o en contra del Pla Bolonya però que per damunt de tot estima i sent seva la universitat catalana, faci front comú contra aquesta gent, contra aquests delinqüents que diuen representar-nos a tots els estudiants.