"I per què?"

-Per què els catalans ens hem de conformar amb un 59,7% dels diners que rep cada basc?

-Doncs perquè ells tenen concert econòmic i nosaltres no.

-Però, si ells també són un poble diferent de l'espanyol, amb una cultura, una llengua i un model administratiu diferent, com ho som nosaltres, com és que nosaltres quedem al marge del concert?

-És ben simple, ells són una nacionalitat històrica tal com està escrit en la Constitució Espanyola. Nosaltres no, som una comunitat autònoma més.

-Això no té cap ni peus!

-És ben senzill: els pobles basc i navarrès van donar suport no només a la insurrecció de Francisco Franco, guanyant-se així un tracte favorable en la transició, sinó que a més van donar suport a Felip de Borbó pels volts de 1714, durant la Guerra de Successió. Nosaltres, els catalans, ens vam posar al costat de Carles d'Àustria. Quan aquest es va retirar del conflicte i Felip de Borbó va entrar a Barcelona conquistant l'última resistència a la monarquia dels borbons va caure sobre nosaltres el Decret de Nova Planta, que abolia els nostres drets, costums i institucions. I fins a dia d'avui encara no s'han restituït els drets històrics que vam perdre aleshores i que ens pertanyien per naixement.

-Així que si ara estem on estem és per dret de conquesta?

-En certa manera. Mentre els territoris basc i navarrès resten sota règim foral, com a nacionalitats històriques, nosaltres encara estem sota l'afectació dels serrells del dret de conquesta imposat i articulat en el Decret de Nova Planta que tant ha interioritzat l'Estat Espanyol quan de negar-nos la identitat es tractava.

-Però i l'Estatut? No havia de suposa un avenç en tot això?

-El Consell Consultiu va haver de retirar tot el que afectés a la nostra restitució com a legítima nacionalitat històrica, com a nacions amb caràcter propi discernible d'Espanya i d'altres territoris que també es van apuntar al cafè per a tothom.

-I per què?

-Doncs perquè la constitució, en el seu Títol VIII, no ho permet.

-Doncs canviem la constitució!

-Com podem pensar això? Amb aquesta constitució Espanya pot fer que tots els diners que se'ns prenen passin, com l'or de les colònies, a les arques de l'estat i nosaltres seguim pidolant per les escorrialles de la riquesa que generen tots els catalans. És trist que aquest diàleg no el puguem tenir amb tot el Poble Català, potser aleshores tothom sabria d'on venim i on hem d'anar.

a 10:50 0 comentaris

Cornuts i pagant el beure!

Finalment tenim Finançament i, un cop més, ens aixequen la camisa. No analitzaré en aquest escrit els contres del Finançament ja que hi ha molta altra gent que ja ho ha fet amb profunditat. Només diré que si bé ens posa per sobre la mitjana, un 5%, el model basc n'està un 76%. El debat se centra un cop més en el nostre marc nacional, fet que procuraré exposar properament. Us deixo un text que corre per internet que explica per què som tan insolidaris, tot i tenir el que tenim:

Tots els dies 10 homes es reuneixen en un bar per a xerrar i beure cervesa. El compte total dels deu homes és de 100€. Acorden pagar-la de la manera proporcional, cosa que seria més o menys així, segons l'escala de riquesa i ingressos de cadascun: Els primers 4 homes (els més pobres) no paguen gens. El 5è paga 1€. El 6è paga 3€. El 7è paga 7€. El 8è paga 12€. El 9è paga 18€. El 10è (el més ric) paga 59€. A partir de llavors, tots es divertien i mantenien aquest acord entre ells, fins que, un dia, l'amo del bar els va ficar en un problema: "Ja que vostès són tan bons clients," els va dir, "Els vaig a reduir el cost de les seves cerveses diàries en 20€. Els glops des d'ara costaran 80€." El grup, no obstant això, va plantejar seguir pagant el compte en la mateixa proporció que ho feien abans. Els quatre primers van seguir bevent gratis; la rebaixa no els afectava en absolut. Però què passava amb els altres sis bevedors, els quals realment abonen el compte Com havien de repartir els 20€ de rebaixa de manera que cadascun rebés una porció justa? Van calcular que els 20€ dividits en 6 eren 3,33€, però, si restaven això de la porció de cadascun, llavors el 5è i 6è home estarien cobrant per a beure, ja que el 5º pagava abans 1€ i el 6è 3€. Llavors el barman va suggerir que seria just reduir el compte de cadascun per, aproximadament, la mateixa proporció, i va procedir a calcular la quantitat que cadascun hauria de pagar. El 5è bevedor, el mateix que els quatre primers, no pagaria gens: (100% d'estal). El 6è pagaria ara 2€ en lloc de 3€ : (estalvi 33%) El 7è pagaria 5€ en lloc de 7€ : (estalvi 28%). El 8è pagaria 9€ en lloc de 12€: (estalvi 25%). El 9è pagaria 14€ en lloc de 18€: (estalvi 22%). El 10è pagaria 49€ en lloc de 59€: (estalvi 16%). Cadascun dels sis pagadors estava ara en una situació millor que abans : els primers cuatros bevedors seguien bevent gratis i un cinquè també. Però, una vegada fora del bar, van començar a comparar el que estaven estalviant. "Jo només vaig rebre un euro dels 20€ estalviats," va dir el 6è home: va assenyalar al 10è bevedor dient "Però ell va rebre 10!" "Sí, és correcte," va dir el 5è home. "Jo també només vaig estalviar 1€; és injust que ell rebi deu vegades més que jo." "Veritat!!" , va exclamar el 7è home. "Per què rep ell 10€ de rebaixa quan jo en rebo només 2? Els rics sempre reben els majors beneficis!" "Un moment!", van cridar els quatre primers al mateix temps. "Nosaltres no hem rebut res de res. El sistema explota als pobres!" Els nou homes van envoltar al 10è i li van donar una pallissa. La nit següent el 10è home no va anar a beure, de manera que els nou es van asseure i van beure les seves cerveses sense ell. Però a l'hora de pagar el compte van descobrir una mica inquietats que entre tots ells no tenien els diners per pagar ni tan sols LA MEITAT del compte.

Com diuen alguns, cornuts i pagant el beure!

a 18:46 0 comentaris

Gironins, els oblidats

Girona va viure ahir el que està calificat de major esdeveniment esportiu (llegeixi's espectacle mediàtic) després dels Jocs Olímpics i del Mundial de Futbol: el Tour de França. 150.000 persones segons el mitjà es van congregar per assistir a aquest esdeveniment i van omplir els carrers de la ciutat, com també altres tants milers d'aficionats van resseguir les carreteres per on passava el Tour.

Dit aixó, vull denunciar el que ahir em va semblar sorprenent i que avui em sembla indigant. S'ha repetit en els mitjans l'impacte positiu de promoció que té aquest event en les ciutats per on passa. A Girona, se'ns va oblidar. En primer lloc TVE no va conectar en directe amb la cursa fins que aquesta havia deixat les carreteres gironines. Però el cas que més m'indigna és el de TV3, cadena que no va enviar ni un sol corresponsal i càmera en directe per cobrir lla sortida del Tour de Girona. Vaig trobar a faltar, també, un detall com la retransmissió dels Matins des de Girona, com ja han fet amb esdeveniments més exòtics com les finals de la Champions a Paris o a Roma o la inauguració de la T1 del Prat, events que en la meva opinió equiparables o inferiors en ressò mediàtic al Tour. Potser, i seré mal pensat, el viatge fins a Girona no els va semblar prou engrescador. O potser la presència de centenars de mitjans d'arreu els va intimidar o va amenaçar d'eclipsar la figura de les patums mediàtiques de TV3.

Tot plegat una manca de consideració amb els Gironins que, un cop més, som partíceps involuntaris d'un centralisme flagrant posat en pràctica des de Barcelona ciutat cap a la resta de les terres catalanes. Lamento, per acabar, una manca de professionalitat i rigor descoratjadors que van posar en dubte, un cop més, si TV3 és la nostra, la de tots els catalans.

a 8:57 0 comentaris

Cal una nova Solidaritat Catalana

El 1906 naixia Solidaritat Catalana, un moviment d'unitat dels diferents partits catalans que integrava nacionalistes catalanistes, carlins defensors del confederalisme de les nacions històriques i dels furs (el que economicament ara diem concert econòmic) i republicans espanyols d'obediència catalana. Responia a l'aprobació de la Llei de jurisdiccions per part del govern espanyol en suport a Alfons XIII i en resposta dels Fets del Cu-cut, una llei que ofenia greument Catalunya i la seva gent i que permetia l'actuació de l'exèrcit per combatre i reprimir tot acte que consideréssin contrari al nom i la unitat d'Espanya.
Tenint molt presents les diferències entre la realitat sociopolítica d'aleshores i l'actual no podem deixar passar les evidents similituds entre aleshores i els nostres dies. La resposta davant un govern que volia intervenir en el rumb de la política i el sentiment de la societat de Catalunya va ser la unitat. Amb la unitat i el front comú dels partits catalans es va crear al Parlament una majoria amb prou força per, si més no, llevar la son a molts dirigents espanyols. A més cal afegir la decisiva presa de part de la burgesia industrial catalana al costat de la societat política. Catalunya va dir prou.
Cent tres anys més tard tinc un dejà-vu que es fa més i més present cada dia que passa. Tenim l'Estatut, el manual d'instruccions que permet el funcionament de la nostra nació en tots (i repeteixo, en tots) els aspectes. Tenim el finançament que ha de permetre el sosteniment dels serveis bàsics com l'educació o la sanitat en suspens. I un òrgan judicial caduc (el Tribunal Constitucional) que té i ha tingut bloquejats aquests i altres temes durant anys mentre el nostre país està cada dia més i més endeutat. El nostre país s'empobreix mentre Espanya reparteix ens nostres diners per maquillar les seves mancances i la seva inaptitud a l'hora d'edificar un país sòlid i autosuficient a un ritme de 22.000.000.000 d'euros cada any. Què hem de fer?
Un país unit serà respectat vagi on vagi. La unitat dóna una força especial per tirar endavant projectes que d'altra manera el caràcter singular dels diferents partits no permeten en un altre marc. Cal, doncs, no tan sols escenificar una unitat visible davant aquests i altres greuges d'Espanya vers Catalunya sinó establir una unitat política, cívica, popular i també (i sobretit) empresarial efectiva que plantegi si Espanya encara compta amb Catalunya i expressa i fa efectiva una voluntat de paliar els dèficits que patim per tal que puguem desenvolupar la nostra força o si es limiten a espoliar els nostres actius humans, econòmics i naturals i si per tant s'han de prendre nous rumbs, si s'ha de traçar un nou projecte de país al marge de la constitucionalitat, sense por a injuriar un redactat que s'ha emprat, fins a dia d'avui, per contrarrestar la voluntat de sobirania del poble català.
La majoria dels partits representats al Parlament tenen o diuen tenir el comú denominador de perseguir el bon funcionament i la viabilitat econòmica del país i el benestar i la prosperitat de la seva gent. Unim doncs les nostres forces ara que la realitat ens demana un acte valent de responsabilitat, unim-nos per traçar un projecte inequívoc i consensuat de cara a la crisi política i econòmica que patim, unim-nos per aturar d'una vegada el que en nom de la solidaritat s'ha tornat un espoli dels nostres recursos, unim-nos, en definitiva, per sobreviure i reafirmar-nos com a poble, com a nació i per tirar endavant la nostra plena sobirania. D'altra manera la nostra identitat acabarà perduda en els records dels temps i en les pàgines de la història com tantes altres grans civilitzacions que resten oblidades diluint-se en la societat mestissa de la mundialització, sense saber qui són, d'on venen i a on van.

a 10:55 0 comentaris