La ruta comença a la Devesa. Agafem el camí de la passera de Fontajau i baixem a l'esplanada del Parc de Fontajau en direcció al Pont. Passem sota el pont, si el riu ens ho permet, i agafem el camí del carril bici de Girona a Sant Gregori. Travessarem el Pla de Domeny paral·lels a la carretera i arribarem a la fàbrica Nestlé. Des d'allà seguirem la ruta cap al Veïnat de les Cases Noves i, d'allà, a Sant Gregori. Un cop a Sant Gregori ens dirigirem al camp de futbol i el vorejarem seguint la carretera. Travessarem el riu Llémena i seguirem sense deixar la carretera. Quan hàgim deixat enrere el Veïnat d'Argelaguet arribarem a una cruïlla. A partir d'aquí podem decidir agafar la Ruta de les Fonts (a mà esquerra) o la pujada directa a Sant Grau (a la dreta). En aquest cas he pujat per la Ruta de les Fonts i he baixat per la via directa. Des de la Ruta de les Fonts el camí es limita a pujar.
divendres, 23 de desembre de 2011
dimarts, 20 de desembre de 2011
dilluns, 19 de desembre de 2011
Aristocràcia i democràcia
Quan a segon de batxillerat vaig haver de fer el treball de Teoria del Coneixement -coses del Batxillerat Internacional-, poc m'imaginava que aquell tema que vaig escollir, que llavors semblava una utopia en paraules de la professora, avui estaria d'actualitat.
diumenge, 18 de desembre de 2011
Prou impunitat
La Universitat de
Girona està de celebració. Un 30 de desembre de l’any 1991, el Parlament de
Catalunya aprovava la seva restitució després d’aquell fatídic 1714, quan -per
Decret- Felip V imposava la foscor intel·lectual i cultural també a la nostra
ciutat.
Ahir el President
Mas va participar dels actes de commemoració dels 20 anys de la institució. Havia
de ser una jornada festiva, però va tornar a fer acte de presència la
intolerància, la violència i la radicalitat d’uns quants. La intenció inicial,
que feia dies que corria entre la comunitat universitària i pels Consells
d’Estudiants era protestar –pacíficament- contra les retallades. Hi hagi o no
motius per la protesta, és legítim expressar-se pacíficament. Per desgràcia, i
de manera recurrent aquest curs, l’actitud, lluny de dialogant, ha estat
boicotejar els actes organitzats per la Universitat, com es va produir a l’acte
solemne d’inici de curs quan una cinquantena d’estudiants van irrompre al
rectorat amb una pancarta i, cridant, van boicotejar-ne la celebració. El que
s’ha produït aquesta vegada ha estat un pas més. Les imatges parlen per si
soles. Algú creu que persones encaputxades, que no dubten a encarar-se i
agredir els agents del cordó policial, tenen la mínima intenció de protestar
pacíficament?, amb eslògans com “Mas, a la cambra de gas”... El resultat: 18
ferits, 12 dels quals Mossos d’Esquadra.
El missatge que
volen transmetre és que s’ha agredit als estudiants. És fals. Ells no
representen els estudiants. Els estudiants, a aquesta hora, eren a classe o a
les biblioteques. Potser uns quants s’han sumat a la protesta suposant que
seria pacífica. D’altres hi poden haver tret el cap i han acabat rebent. Els
instigadors, però, són professionals de la brega. Els mateixos que organitzaven
l’ocupació de facultats contra el Pla Bolonya, que increpen els estudiants que
no estem d’acord amb les vagues que convoca el sindicat de torn (avui el
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, per cert) o que omplen els nostres
campus i facultats de pintades amb eslògans contra el capitalisme i contra la
pregonada privatització. Antisistemes, potser, però a
compte del sistema. Aquestes mateixes organitzacions dominen els fons que les
universitats destinen a les agrupacions d’estudiants. Si volguéssim ser
rebuscats podríem dir que, al capdavall, la universitat paga les seves
destrosses. Potser per por, però queden impunes, immunes als reglaments que han
de garantir la pau i la convivència als nostres campus.
diumenge, 4 de desembre de 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)