Sobre mal follats i mal follades

Deia el senyor Miguel Ángel Martín López, conseller de districte de Barcelona i multicàrrec socialista, "seré muy grosero lo siento, pero 'la Terribas está mal follada'. No puede ser que sea tan mala persona, tan tendenciosa, tan faltona, tan cínica, tan despectiva hacia su presidente... pero le ha salido mal pues hemos visto a un inmenso president Montilla". Com és propi d'algú que agafa embranzida per llançar un esgargaix en forma de crítica, m'he preguntat: què és estar mal follat?

No diré que m'he documentat, però sí que he mirat de veure què vol dir l'expressió més enllà del sentit literal (que ho deixarem a la subjectivitat i a les pràctiques íntimes de cada u).

Ser o estar mal follat, entenc, vol dir actuar amb mal geni, amb poca sensibilitat, d'una manera irascible, rabiosa, iracunda contra la gent del voltant. Fa al·lusió, entenc, a l'estat d'ànim de la persona que es veu privada del gaudi de la còpula i que tragina un estrès contingut per aquest motiu. És, en definitiva, al què fa al·lusió l'anunci d'una coneguda marca de cereals integrals, aquest cop amb connotacions escatològiques.

El cas és que aquest senyor, que ha llançat amb l'alegria rociera que els és tan pròpia als de la seva classe, i la resta de militants i dirigents socialistes que li han donat suport amb el seu silenci, no deuen ser uns mal follats. I és ben cert: actuen amb parsimònia, templa, indiferents a les giragonces de l'actualitat. Actuen amb els ulls grossos (que no oberts), cenyits a l'interès personal, immersos en la negació permanent, al silenci de la inoperància. Actuen com autèntics cínics, fatxendes i caragirats. M'alegra saber que, com a mínim, gaudeixen en posar-se al llit i en fan escarni aliè. Si els serveix per governar millor, que així sigui.

Més enllà que no sóc fan de la Terribas, no entenc aquest arranc d'ira, ràbia i agressivitat del sobreesmentat a raó de l'entrevista al Molt Honorable President Montilla. Veient les capacitats incisives de la Sra. Terribas, l'entrevista va ser un massatge per al President. Si és un inepte total i absolut, és cosa seva. 

La qüestió que més em preocupa, però, és quan a continuació va afegir que aquest era un altre argument de pes per censurar els mitjans de comunicació públics. Quedi apuntat.

a 12:06 0 comentaris

Vagi-se'n, senyor Montilla

Fa temps que la legislatura està esgotada. Confessava un destacat dirigent d'Esquerra a porta tancada que el passat mes de juliol, Joan Puigcercós va estar a punt de fer passar a millor vida el segon Tripartit. Coses del geni i les cabòries de la gent d'Esquerra Republicana (la part de Catalunya a vegades se la deixen), es van fer enrere a l'últim instant. Ara, mesos després (comentava) no poden fer el pas ja que les enquestes els pronostiquen una desfeta històrica (i merescuda, tanmateix).
Avui, el vaixell degoteja per tots costats. Ofegats en una crisi que sembla no tocar fons, amb l'empenta perduda, l'ànim caigut i el timó vacil·lant anem fent més fonda la llaga del país.

Molta gent, jo entre ells, no ens hem cansat de demanar la dimissió o en tot cas el cessament del Conseller Saura. No ens adonem, però, que el responsable de la seva potineria com a dirigent és el President, és el President qui ha d'actuar davant la incompetència dels seus consellers i donar comptes de la seva acció política i de gestió. Però a aquest país fa temps que li manca el timoner. Tenim un govern de fireta, amb personatges que llueixen grans escuts d'or a l'americana però no governen i no semblen voler ni estar disposats a governar. L'única consigna que segueixen és la de resistir fins que els engoleixi el final de legislatura.

La legislatura està esgotada. El Tripartit, ha caducat. Senyor President, per Catalunya, li demano un últim acte de govern: per responsabilitat, vagi-se'n.

a 23:25 0 comentaris

Que es pensa que som imbècils?

Escric aquest breu apunt mentre acaba l'entrevista de TV3 amb el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, el Señor Jose Montilla Aguilera. La demagògia emprada en l'entrevista pel sobreesmentat no serà reproduïda a continuació. Ara, que a mi em digui que la culpa dels problemes de suministrament és de les elèctriques i que si no se'ns presta un servei adequadament som lliures de canviar de companyia no em cola. El que ja m'emprenya profundament és que em digui que la culpa del caos de la nevada és que la gent no va fer cas a les indicacions del govern.

Senyor Molt-Honorable-President-de-la-Generalitat-de-Catalunya-Don-José-Montilla-Aguilera, la ciutadania no és responsable del país. Coordinar el país en casos d'excepcionalitat i en tot cas informar de manera veraç, efectiva i immediata els ciutadans és competència exclusiva del govern. L'exigència del compliment de les inversions i  garantir els serveis bàsics per a la població (i sí, la llum i l'aigua són serveis bàsics) és competència exclusiva del govern. I de ningú més! O que potser ens pren per imbècils?

Li recordaré, Senyor Molt-Honorable-President-de-la-Generalitat-de-Catalunya-Don-José-Montilla-Aguilera, que quan vostè era ministre del Gobierno de la Nación (i prengueu-me en to sorneguer), no es va mullar per permetre la compra d'Endesa per part de Gas Natural, fustiguejant el capital català i abocant als lleons italians l'elèctrica. Potser la gestió hagués estat diferent. També li recordaré que és el govern que presideix que té la competència sobre la gestió i manteniment de les xarxes de distribució. O potser també són competència dels ciutadans? Vagi a enganyar un altre, amb mi no li ha funcionat!

a 22:58 2 comentaris

Algú dubtava que això és el tercer món?

Cauen quatre volves i, renoi!, ens convertim en un país paralitzat. A Girona, encara no quallava el primer dit de neu ja hem enviat tots els nens d'escoles, instituts i universitat a casa fins demà passat, cancel·lat el transport escolar i tancat amb pany i clau la universitat. Els trens, amb retard i les notícies enceten un monografic més assimilable a una pel·lícula de ciència ficció sobre la fi del món que un butlletí sobre el temps.

A aquest pas, no només suecs, finesos o noruegs (ja que seria demagògia) però sí alemanys, britànics o americans serien analfabets.

El temps és un tema que sempre ens ha obsessionat. A l'ascensor, parlem del temps. Parlem del temps per trencar el gel (mai més ben dit). Les àvies, ens fan callar quan a la televisió posen el temps i l'home del temps, a aquest país, és més institució que el president. Tot plegat, per riure... o per plorar.

Que ens sigui lleu!

a 12:53 0 comentaris

Informació lliure i per a tothom

Segur que si darrerament heu parat l'ull a la xarxa haureu sentit a escriure que es comença a obrir el debat sobre la informació de pagament. Gurús mundials com Langhoff (The Wall Street Journal) o el mateix Rupert Murdoch (The News Corp.) han obert la caixa dels trons. El pay-per-information s'està acostant i la xarxa, sense saber massa bé què pot suposar tot plegat, calla.

No crec que apunti fora de test si dic que la segona revolució d'internet, abans de la socialització virtual, va ser l'accés lliure i universal (abans que instantani) a la informació. Tothom podia informar-se. D'aquesta manera es trencava amb una gran barrera que durant anys havia restringit la informació a determinats estaments socials. Alguns, per aquest i altres motius reclamen per a "internet" el Premi Nobel de la Pau.

Ara, després d'aquest decidit pas endavant, es volt aixecar un envà que dificulti en el grau que sigui l'accés a la informació, a la cultura i a l'actualitat. No deuen haver estudiat l'exemple Google, o Spotify ni que el DRM va passant a millor vida. Les noves tecnologies no són un canvi de suport, són un canvi d'hàbits i dinàmiques comercials. Esperem que la idea no prosperi i sinó, com a mercat, haurem de saber-los colpejar per aconseguir altre cop el lliure i universal accés al coneixament.

a 19:35 0 comentaris