Cerca contraforts...

dimecres, 13 d’abril del 2011

De la gravetat ningú se n'escapa


Quan Isaac Newton (aleshores encara no era Sir) va publicar Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (principis matemàtics de la filosofia natural) es va establir que la gravetat no era res més que la força que exercia un cos d'una certa massa qualsevol sobre un altre cos de massa igual o diferent situada a una certa distància. Com que aquesta força no es fa relativament perceptible des del nostre punt de referència fins que el cos que ens atrau té una massa de proporcions planetàries, hem acabat assimilant que la gravetat és allò que ens fa caure, la força que ens manté de peus a terra i que, quan la volem contradir, ens fa caure sense contemplacions.

dimarts, 12 d’abril del 2011

Què van fer els que anaven tard... (resposta)



El resultat va ser un augment important dels retards entre els pares de la guarderia. Abans de patir el sistema de multes que va decidir implantar el curós economista, els pares que arribaven tard ja responien a un incentiu negatiu -un perjudici- en no complir amb els horaris de la guarderia. Si bé no havien de pagar cap quantitat monetària, sinó que patien la reprovació de mestres, pares, alumnes i, en general, del seu "entorn social". És el que s'anomenen "regles socials". Per altra banda, tot i que això depèn de cadascú, un es podia "sentir malament" en veure's un mateix com un pare descuidat, que no té cura dels fills com hauria de tenir. En aquest cas parlarem de "regles morals" -és per això que he dit que depèn de cadascú, perquè la moral és en gran mesura personal-.

dilluns, 11 d’abril del 2011

"Benvolgut"

Què farieu si anéssiu tard?


Us proposo un petit trencaclosques econòmic bastant conegut. Sovint, si sentim la paraula "economia" pensem que es tracta de diners, borsa, empreses, negocis i comptes farregosos. També. Però l'economia és essencialment l'estudi del comportament humà. En aquest cas veureu que, de diners, se'n parla poc!
Fa uns anys, una guarderia israeliana es trobava amb el problema que els retards dels pares dels nens i nenes a l'hora de recollir els seus fills s'havien convertit en quelcom comú. Amb molt bona fe, van decidir encarregar a un economista un estudi que proposés alguna mesura per evitar que els retards es produïssin amb la freqüència que es produïen. Com tots hauríem pensat, la solució a què va arribar l'expert va ser la d'establir una penalització econòmica en funció del temps de retard, que es cobraria a final de mes amb la quota de la guarderia.
Endevineu què va passar? Penseu com si vosaltres fóssiu els pares que aneu tard... Demà en donaré la resposta!
Després d'uns mesos de reflexió en què aquest bloc ha estat desconnectat, he decidit tornar a escriure. La meva voluntat és de canviar alguns dels errors que durant l'etapa anterior vaig cometre i que em van acabar desanimant a l'hora de mantenir la feina constant que exigeix. Veureu que la política perdrà mica en mica el pes que té al núvol d'etiquetes per deixar pas al què realment ha de ser un bloc personal: el que un pensa, el que sent, el que estima i qui s'estima, el que opina, viu i intercanvia amb la vida i les persones, abandonant les consignes i els dogmatismes en què fàcilment podíem caure a vegades. Es tracta de ser sincers i sensibles, sensibles i sincers. Espero no només que us interessi sinó que us inciti a la polèmica, a l'opinió, a l'acord i al desacord perquè d'això es tracta, així és com hauria de ser.