Amb aquesta carta no vull pretendre ser la veu de ningú sinó que vull transmetre la meva profunda preocupació pel futur de Catalunya.
Com a jove se m'acaben les opcions. El 40% dels meus companys de generació està sense feina. D'aquests, ni de bon tros la majoria NI volen estudiar NI volen treballar, sinó que simplement els ha tocat pagar els plats trencats. Jo mateix em pregunto si hauré de convèncer-me que això d'estudiar és un sensesentit. Com pot ser que si vols treballar en recerca estiguis obligat a cobrar beques que no arriben al sou base (i en queden bastant lluny) fins a la trentena?, i que t'obliguen no ja a no poder emancipar-te sinó que a més fan que la teva expectativa de futur es trobi molt per sota de persones infinitament menys qualificades que tu? Això és manca d'excel·lència en el sistema! Així, qualsevol amb dos dits de front marxarà de Catalunya buscant una vida millor! Serem la generació dels emigrants doctorats…
