Enteneu-me: no a mi mateix, sinó que el que vull és que es mercantilitzi la universitat. Dit així sona molt malament. Però si diem que estic a favor que les empreses entrin a la universitat, la cosa canvia.
Amb l'excusa de la crisi, sembla que ens hem d'empassar que totes les empreses són infernals, que l'empresari és el dimoni que que el capitalisme és poc menys que una secta perversa. Llegia ahir que a Catalunya hi ha 250.000 empreses. Així que o vivim a Les Calderes d'en Pere Botero o algú ens està donant gat per llebre.
És típic, per desgràcia, a l'Autònoma, trobar pintades i destrosses des brètols de sempre contra la mercantilització de la universitat. Em temo, però, que quan ho relacionen amb la "privatització" de la universitat pública es comencen a equivocar. L'entrada de les empreses a la universitat no és més que una col·laboració. Les empreses asseguren uns recursos extra a la universitat (i en definitiva als estudiants) i a canvi aconsegueixen avantatges a l'hora de trobar talent i a potenciar idees. Qui hi perd aquí? Ningú. Però els de sempre, els que fa 10 anys que estudien una carrera de 4 (amb els diners de tots) i que viuen de les beques que amparen l'art de garlar d'un lloc a l'altre no hi entenen de competitivitat. Un cop més, viuen al Món Feliç.
Si volem que la nostra universitat avanci, que comenci a aparèixer en algun rànquing i que entre tots tirem endavant el país d'una manera de la que puguem estar orgullosos hem d'entendre que tota ajuda és poca i hem d'incentivar a que les empreses, les fortunes i les entitats d'aquest país comencin a veure la universitat com una inversió i no com a temples d'ineficiència.
