dimecres, 30 de desembre del 2009
dimecres, 16 de desembre del 2009
Quina bona pensada, el llibre electrònic a l'escola!
Quina bona pensada, el llibre electrònic a l'escola! Estic plenament convençut que l'any que ve moltes famílies del nostre país s'alegraran de comprovar com els seus fills (i filles o en el seu defecte fills/es i qui sap si filles/s, que aquest és un país d'esquerres!,) porten a casa una flamant butlleta de notes que diu EXCEL·LENT. I tot, gràcies al llibre electrònic, el gran engany d'aquest any i una ombra pel futur. I ben contents els regalaran un nou netbook, aquests ordinadors que ara et fan comprar per anar a escola i que a algunes "comunitats autònomes" subvencionen. Però no a Catalunya, és clar, coses del Planazo Zapatero. I no és un nou contracte de Telefónica...
El llibre electrònic, a dia d'avui és una enganyifa. Encara diria més, una estafa. Només l'ofereix una empresa, diuen que propietat d'un dit "amic" (llegeixi's militant) socialista, amb la pàgina d'accés en castellà, dit de passada. Els continguts us els deixo a vostre judici si podeu fer-vos amb una contrasenya (òbviament remunerada) per accedir a aquest insult a la inteligència dels alumnes d'ESO que en diuen secundària. Ràpidament entendreu el meu absolut emprenyament en veure com de ben segur, si no es condemna a mort aquesta precarietat, arribaran alumnes a batxillerat sense saber llegir ni escriure pronoms febles, o conjugar verbs, o sense saber gaire més de la història de la humanitat que un xitxarel·lo animat fen l'índio sobre un fons naïf. Una vergonya, tot plegat.
Bravo pioners del llibre electrònic, vosaltres haureu viscut el millor any de les vostres vides professionals.
dimarts, 15 de desembre del 2009
Necessitem treballar per un Estat propi
El Poble Català comença a parlar. L'acte de llibertat de diumenge va ser una mostra de la voluntat de Catalunya d'avançar per la via pacífica cap a la plena sobirania. La consulta n'és un exemple inèdit al món.
Aquest procés d'autodeterminació nacional ha d'anar innegablement lligat a un procés desensibilització dels ciutadans de Catalunya envers el sentit de la identitat catalana. Alguns ho han anomenat de manera desafortunada però força il·lustrativa "desespanyolitzar" Catalunya. S'ha de transmetre l'amor per la pròpia identitat, història, terra, cultura, llengua i tradicions sobre el qual el nacionalisme troba la seva essència. La realitat actual ens porta a descartar-ne els orígens, ja que qualsevulla sigui el lloc on s'ha nascut es pot sentir amor pel país que t'ha acollit. A més, s'ha de donar a conèixer a tothom el cost econòmic i cultural per al nostre país que suposa la filiació forçosa amb Espanya a la què estem sotmesos. Aquest cost, dit de passada, representa cada dia una dilució més accentuada de l'autoconsciència com a poble i com a realitat cultural.
Com deia Huntington a El xoc de civilitzacions, hi ha situacions en les què un poble,paral·lelament a la globalització econòmica, troba la necessitat d'emprendre un procés que ell anomenà indigenització. Catalunya necessita idigenitzar-se en el sentit que la situació urgeix una preservació a ultrança del que suposa la catalanitat. L'estrés que indueix la immigració fa que temptegem amb el que molts lingüistes anomenen el llindar de no retorn per la qual una llengua es veu abocada al desús i a l'extinció. Mancats de distinció genètica, la nostra cultura i la nostra identitat navega sobre la llengua i hem de preservar-la i potenciar-la com a actiu integrador i enriquidor que és.
Dit això es fa evident que Espanya no vol, ni potser es pot permetre una relació de distensió cultural amb Catalunya, ni molt menys oferir una situació de justícia econòmica. Catalunya ha fet innegables esforços per trobar una relació equitativa que ens permetés una convivència. Per tant, no hi ha cap altra solució que treballar des d'avui mateix per l'Estat propi.
És feina de tots. Només cal explicar a cada un dels que diumenge passat podia votar i no ho va fer o va votar "no" en què el beneficia l'Estat propi, com aquest conduirà a Catalunya a una situació de prosperitat i justícia social que Espanya li ha negat de manera reiterada.
diumenge, 13 de desembre del 2009
Un dia per la història!
Avui Catalunya ha viscut un dia històric. Per primera vegada a la història, Catalunya ha pogut votar sobre la seva voluntat de ser independent. La consulta ja era un èxit a les 9 del matí, quan obrien els col·legis electorals dels 160 municipis que seguien aquesta primera consulta. Un cop més, triomfava la democràcia.
La participació sembla que aquesta supera el 30% arreu de Catalunya. Demà, massa gent voldrà fer-nos veure que és un resultat negatiu, que la gent no vol independència. Preguntem-los-hi tots si tampoc creuen en Europa, i en la participació dels catalans en les eleccions europees (inferior que la que ens ocupa).
Però amics, la victòria és nostre, i els patriotes que avui votàvem o acompanyàvem amb la resignació de qui no pot votar els nostres conciutadants hem sentit una emoció especial. Catalunya respira aires de llibertat, uns aires que difícilment ens podran ser privats més enllà de la provocació, l'insult o el maltracte a la nostra nació.
Catalunya ha fet sentir la veu al món. El món, a partir d'avui coneix la nostra realitat. Le Monde ho expressava ahir en un editorial i la BBC se'n feia ressó. Avui el Nouvel Observateur, L'Express, Les Echos, Il Giornale, Corriere della Sera, L'Unità, Daily Telegraph, ANSA, La Nación, Libération, Terra Brasil, Sud-Ouest, Reuters, Sydney Morning Herald, Euronews, Associated Press, France Press, France Info, Deustche Welle, Le Journal de Dimanche, El País, Berria, Naseadresa, Denik, CRN Media, al-Quds al-Arabi, Sydsvenskan... i la llista continua.
Però el més important és que assistirem a un tomb en la política catalana. L'esperança és intensa, i crec que tal i com els darrers dos anys han significat un tomb en el catalanisme, ara sobiranisme, els propers anys seran decisius per arrossegar el catalanisme polític a la valentia i a la fermesa de defensar la dignitat més elevada de la nostra nació, la plena sobirania, la plena llibertat.
Amunt, avant, visca Catalunya lliure!
dimecres, 9 de desembre del 2009
Una política de dos eixos
M'estic començant a acostumar a veure com la gent se sorprèn en saber que sóc independentista, i que milito a Unió. El debat identitari del meu partit mereix un apunt, fins i tot un llibre, però la qüestió en si mateixa mereix una reflexió.
La política actual, al meu entendre, no se situa sobre un únic eix que va de la dreta més llunyana a l'esquerra més efervescent. És una política de dos eixos sobre els quals es vehicula el model social i la voluntat nacional. En una nació privada d'estat com la nostra el debat identitari assumeix un rol que va més enllà del model de país o de societat. I així ha de ser si volem arribar a algun lloc.
Deixant de banda el model social que defensem, siguem comunistes, socialistes, democristians, o liberals hem de sumar esforços i treballar per la llibertat de la nostra nació i del nostre poble. L'independentisme no ha estat mai i no ha de ser un capital de l'esquerra, que durant molts anys va predicar l'internacionalisme més "anacional" sinó que ha de ser el comú denominador que vehiculi les voluntats conjuntes de l'heterogeni Poble Català.
Tots units fem força. Siguem independents, i quan la llibertat sigui la nostra cota política ja ens tirarem els plats pel cap.
dimecres, 2 de desembre del 2009
Emprenyem-nos, estudiants de l'Autònoma!
Emprenyem-nos, estudiants de l'Autònoma! Tots sabem que n'hi ha que fa temps que es creuen legitimats per actuar amb impunitat als nostres passadissos, legitimats per tots els estudiants que, callats, servim d'assentiment per les seves bretolades.
Primer va ser interrompre classes, fer "piquets" intimidatoris en vagues d'estudiants, penjar cartells a les finestres i les parets... però després van començar les pintades de consignes ben diferents, els insults i la violència contra el mobiliari fins al punt d'atacar comerços que no s'adeqüen a la seva concepció social. Avui, hi han tornat pintant els passadissos de la Facultat de Ciències.
Aquesta tarda un estudiant d'Erasmus francès de la meva classe em comentava, astorat, com pot ser que aquí es produeixi un acte de tal manca de respecte i d'educació sense que ningú hi faci res. Al final, estem covant una imatge del país i de la universitat que no passarà desapercebuda. Però la qüestió és que els actes no responen a una actuació concreta. Ja no és el moviment anti-Bolonya: ara són anti-capital o accions contra acomiadaments del personal del departament de fotocòpies. Demà potser serà contra la grip o contra l'ús d'ordinadors fabricats als Estats Units. La qüestió és queixar-se, i fer mal. Fer-se veure encara que no es comparteixi què diuen i com ho diuen. Però en cap cas els ho hauríem de poder discutir. Ells diuen, ells fan.
Quan haurà de durar aquesta impunitat? Quan començarem a expedientar de veritat? Quan es perseguirà les entitats que firmen aquestes reivindicacions en detriment de la nostra dignitat com a estudiants? Fins quan rebran subvencions de joventut?
Aquest bloc es va inaugurar fa nou mesos amb un manifest contra la violència a la universitat. Tristament, aquests nou mesos no han permès que d'una vegada el vandalisme quedés al marge de l'educació de tots els membres de la comunitat d'estudiants.
dimarts, 1 de desembre del 2009
El govern ens vol tancar l'aixeta
Nou capítol del culebrot. Títol? Ley de economia sostenible. Paràgraf? El govern s'atribueix la capacitat de tallar internet a aquells que consideren que l'utilitzen per infringir els drets d'autor. De nou, el govern s'imposa a les llibertats individuals i no només ens prohibeix veure vi, fumar o circular a més de 80 sinó que a més ens podrà fer xantatge amb l'internet (recentment declarat dret ciutadà). L'altra pregunta és com sabran que baixem "coses" d'internet? Que potser ens espia, senyor ministre?
La qüestió fa basqueig. Ara resulta que entre tots pagarem la incapacitat d'una indústria d'elefants en perill d'extinció d'adaptar-se al nou entorn.El mercat de la música està canviant i la gent no està disposada a pagar tantes vegades per un mateix producte.
La qüestió s'acosta a l'acudit quan els músics es manifesten reclamant "la música es empleo". Les descàrregues no són un atac als músics, afecten les discogràfiques. Els músics de l'escena comercial, al cap i a la fi, es podran queixar que el sou no els hi arribarà pels Lamborghinis i les limusines, pel champagne i d'altres excessos que ara no s'escauen. D'altra banda, la gran difusió que obre la lliure distribució musical ha obert el mercat, ha liberalitzat un món tancat a favors i a influències i ha afavorit decisivament la creativitat. L'escena independent (indie) ha sabut adaptar-se al nou context i està enterrant la gran i antiquada indústria discogràfica regalant a la humanitat obres que d'altra banda mai haurien passat de l'anonimat.Potser sense saber-ho, ens estan donant una lliçó de les grandeses del lliure mercat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)