Ruta en bicicleta al voltant de Girona. No és senzilla de fer, amb un cert nombre de pujades d'intensitat moderada, però les vistes i la tranquilitat del camí valen la pena. No deixeu de parar-vos a les tres fonts que trobareu pel camí: la Font del Bisbe, a Sant Daniel, la Font dels Lleons i la Font d'en Fita, totes a la vora del camí. Podeu trobar-ne els detalls a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2077520
dissabte, 15 d’octubre del 2011
dijous, 13 d’octubre del 2011
Els "progres" i l'islam
Feia temps que s'intuïa. No és nou veure simpaties reiterades d'aquells que -potser- malanomenem "progres", habitualment de pela llarga, cap a tot el que es pugui relacionar amb l'islam. Quedi clar que aquest no és un apunt contra l'islam, sinó un comentari per posar sobre la taula una estranya vinculació.
La incombustible -i sovint aguda- periodista Pilar Rahola ho ha denunciat des de les seves tribunes i des dels seus llibres -recentment ha publicat La República Islàmica d'Espanya-: l'islam s'ha posat de moda entre l'esquerra.
La primera mostra rellevant d'aquesta història d'amor la trobem a la reacció contra la Guerra d'Irak, però ja s'havia covat abans amb el conflicte entre Israel i Palestina. L'esquerra va abanderar una voluntat clara de mostrar l'islam, o les societats musulmanes, com als febles que calia defensar de l'"imperialisme sionista i americà". Deixeu que sigui políticament incorrecte; però, com convindreu, la contradicció és d'una hipocresia colossal.
dimecres, 12 d’octubre del 2011
La Salut - Coll de Condreu - El Far
Us recomano aquesta ruta. La vam fer aquesta setmana i és fantàstica. Podeu trobar els detalls de la ruta a:
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=2116546
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=2116546
dimarts, 11 d’octubre del 2011
Les dues Europes...
El mapa que podeu veure es pot llegir de moltes maneres. Segons la Comissió, simplement representa la distribució dels fons de cohesió de la UE entre regions. En vermell, les regions que reben fons i en blau les que "paguen" (tot i que no ho diu, la deducció és trivial). El cas és que també es pot llegir d'una altra manera: observarem que hi ha una Europa, al nord, que estira clarament "del carro" i una Europa al sud clarament subsidiada -a part hauríem de considerar els països de l'est, en procés de clara convergència després de dècades de trinxament comunista-. L'etern debat. El cas és que veiem que Espanya i Itàlia són clarament un cas a part: estan partides en dos! A partir d'aquí, podem fer mil i una interpretacions. El cas és que, en cas d'anar per lliure, seriem un país de la primera divisió septentrional o de l'endarrerida i subsidiada divisió europea meridional?
dijous, 6 d’octubre del 2011
Fins sempre Steve
Ha mort Steve Jobs. Finalment el càncer de pàncrees que fa 7 anys va reptar-lo a una partida mortal ha guanyat. 7 anys d'una malaltia que per la majoria suposa pocs mesos de vida. Ell va sobreviure, però no va poder guanyar. Potser després de la seva desaparició es podrà valorar realment l'alçada del personatge. La persona ja ens havia captivat abans. Visionari, innovador, revolucionari, de la magnitud de Henry Ford o de Tomas Edison -com algú ha dit- Steve Jobs va treballar sempre per canviar el món i se'n va sortir. Mentre escric aquestes paraules en un dels seus Mac, acabat de despertar des d'una pantalla blanca amb una poma mossegada al mig, no em sé imaginar el món sense els ordinadors personals, sense els telèfons intel·ligents …o sense la música. A cavall entre l'enginy i l'art ens ha deixat la seva veu però mai el seu referent. Gràcies Steve, et trobarem a faltar.
dimecres, 5 d’octubre del 2011
dimarts, 4 d’octubre del 2011
Propostes sobre innovació
M'agradaria compartir amb vosaltres les línies generals de la nostra proposta, que es basa en dos punts fonamentals: aturar la fuga de cervells i impulsar la biotecnologia i biomedicina com a sector estratègic de Catalunya, tal com ho va ser el tèxtil -de referència internacional al seu temps- al s.XIX.
diumenge, 2 d’octubre del 2011
A reveure!, i fins aviat!
Ahir els més grans del rock català van fer l'últim dels concerts, 25 anys després que en Gerard, en Josep en Pipo, en Josep Bosch i en Joan Cardona -a qui es va recordar en nombroses ocasions de la nit- comencessin a parir Sopa de Cabra. 3 hores vibrants de concert, jugant a casa i amb un adéu impossible després de 3 bisos entregats. La sensació, potser, és difícil d'explicar si, com jo, havies crescut amb una música que mai t'havien deixat anar a viure on toca, a l'arena de la Copa per Fires de Sant Narcís. Érem massa petits. Veure que deu anys després hem pogut passar comptes a la vida i lluir pell de gallina amb totes aquestes cançons ha estat immens, indescriptible. Però no acceptem un adéu. Com a molt un a reveure!, i fins aviat!
PD: Sabeu quin és aquest carrer?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)