Cinc anys

Ahir va fer cinc anys que vam començar a caminar. En una d'aquelles nits que s'ensuma l'estiu fogós entre les reminisecències de la primavera i el fred hivern. Cinc anys i sembla tota una vida i sembla que fos ahir. I ens veiem ara, i mirem enrere, quan porucs, avergonyits i expectants descobríem sentiments i sensacions i empreníem una aventura amb futur incert.

Avui puc afirmar que sóc un afortunat, que estic orgullós que ens tinguem l'un a l'altre,  i l'un per l'altre descobrim el que la vida ens té preparat. Estimar-te m'ha ensenyat que a la vida podem tenir ambicions, objectius i reptes, però que el veritable sentit és ser feliç i fer feliç a l'altra gent. Per tots aquests moments, i per tots els que queden per venir: gràcies.

Amb tot, i per molts anys: T'estimo!

 

a 8:40 5 comentaris

Amb un 37%, guanya la independència

L'enquesta que publica avui La Vanguardia revela que el suport a la independència no deixa de créixer, mentre que el rebuig a la secessió cau. Tot i que no es reflecteix, en un mitjà que mai s'ha mostrat favorable a la independència, un suport del 51% a la independència, un 37% de suport ja podria suposar la victòria en un referèndum per l'autodeterminació.

Mentre que els que som favorables a la independència de Catalunya en som militants i ho tenim com al nostra màxima aspiració política de Catalunya, els que la rebutgen representen una realitat ben diferent. Sovint es tracta de persones immobilistes, o de persones que encara viuen la por de la malaurada esquerra republicana, que feia bandera d'un independentisme sota l'ampara del socialisme reaccionari. També hi ha gent que no ho creu prioritari, o que pensa que no val la pena.

Amb un 37% de suport guanyaríem. Cal mantenir viu aquest caliu i explicar a tothom que la independència és la única via que pot assegurar la cohesió, la justícia i la prosperitat d'aquesta nació.

PD: Cal pensar que partíem, fa poc temps, de tansols un 22% de suport.

a 10:01 2 comentaris

Foto del dia (I)

Visca la democràcia! Visca la civilització!

a 23:44 0 comentaris

Thanks Mr. President

És cert que sempre hi ha una manera i una altra de veure-ho, però en el fons és el mateix: en Zapatero ha despertat d'un bot del somni psicotròpic en què vivia. El cas és que les presses i els pals de cec sempre juguen amb l'atzar en contra, i les mesures són un cop més inadequades i contraproduents (el que s'ha de fer és incentivar l'ocupació i, de retruc, el consum i no retallar sous a la gent que mai ha cobrat com li tocava o restar poder adquisitiu a qui encara en té). El que salta a la vista és que l'Estat (permeteu-me que m'hi refereixi així ni no com a País) ha fet un cop més el ridícul i ha sigut el cosí de Zumosol Obama qui hagi hagut de treure la son de les orelles al malaurat president Zapatero. Abans ho havia intentat la UE, l'FMI, l'oposició, el seu partit i fins i tot membres del seu govern. Però és ben simple, després de l'ensurt (en grec diu que s'escriu τρόμος) passat, ningú vol que se li foradi la butxaca per culpa d'un senyor que no tenia vocació de governant. Esperem que es tornin a trucar aviat (sort que l'Obama parla castellà!) i convencem entre tots a en Zapatero que ara toca reforma laboral, replantejar-se el tema dels sindicats,  deixar estar la compra de vots, i començar a apostar decididament per les noves tecnologies i els sectors estratègics. Amb tot, sort en tenim que el món està globalitzat i els calers fan córrer, que si no, tot seguiria igual. Thanks Mr. President, Yes you could.

a 20:05 2 comentaris

Grècia i la Internacional Antisistema

Avui un grup de radicals antisistema ha mort cremats tres treballadors d'una oficina bancària d'Atenes. La raó: estaven treballant en dia de vaga general. Lluny de lamentar aquesta acció execrable i injustificable sota cap finalitat ni objectiu, he pogut sentir veus de persones d'aquí, de Catalunya, de la mateixa ciutat on visc, donant suport a aquests grups antisistema i diguent sense complexes que "era un gran dia". En preguntar si tres morts eren la resposta al gran dia que pregonaven m'han dit que era un demagog. Una gran resposta per evadir-se de respondre. D'altres ja han escollit Grècia com a destí de vacances, i no precisament vacances de plaer sinó les mateixes vacances d'aquells que fan visites de cap de setmana a les ciutats que acullen les cimeres internacionals.

Ja n'hi ha prou que la Internacional Antisistema, sense valors ni ideals, campi pel Món impunement escampant la intolerància, imposant les seves idees, vulnerant els drets a la llibertat personal, de pensament i a la propietat privada i justificant amb la boca petita o per elisió l'atac (i l'assassinat) de persones innocents. Grècia és el primer focus però cal que tot el món acoti d'una vegada aquesta colla de salvatges malcriats.

a 21:23 0 comentaris