L'esquerra s'enfonsa arreu. El socialisme és un projecte fallit, hereu d'una desfeta que es va produir fa vint anys i que s'havia resistit a caure del tot. Sense ni projecte polític ni social ni econòmic perd sentit com a alternativa de govern i de poder. Incapaços d'afrontar una crisi de fonaments de l'economia i del sistema productiu segons els seus postulats veuen com el poble a què tan poc els costa apel·lar els gira l'esquena cansat de la seva demagògia i les seves males arts.
La crònica dels fets que se succeiran en els propers mesos és una aposta senzilla. Quedi escrita la meva presvisió. Un cop passades les Eleccions Europees es confirma la davallada del projecte socialista. Centrant-nos en Catalunya, no podem menystenir que han guanyat en nombre de vots, però també cal dir que en escons empaten amb el PP i amb CiU, que el desembre aconseguirà el segon diputat amb el Tractat de Lisboa. Tot i aixó les dades pel PSC són com a mínim alarmants. Cauen estrepitosament en unes eleccions que tradicionalment havien sigut especialitat de la casa. 200.000 dels 600.000 vots que perd el PSOE els perd a Catalunya, el seu feu electoral en aquesta era del Zapaterisme. A més, perd en un dels seus feus més fidels, Girona, on CiU aconsegueix una victòria encoratjadora.
Donades les dades de partida, ens situem a finals de juny principis de juliol amb la sentència del Tribunal Constitucional que deixarà tetraplègica Catalunya i l'Estatut. Tombat el projecte estatutari, en ple Estiu, l'aposta al 15: el 15 de Juliol es compleix l'enèssim termini de Zapatero pel finançament. En ple estiu confien en una mobilització social minsa i en passar desapercebuda la darrera punyalada de l'espanyolisme socialista a la societat catalana.
Arribat aquest punt, confiem que una persona de gran talla i dignitat política i personal com el conseller Castells dimiteixi i deixi orfe de lideratge el desgavell del govern Tristpartit. Eleccions el próxim desembre. A partir d'aquí a treballar, a aguantar, a partir i tornem a treballar. Caldrà un projecte sòlid per recuperar la confiança d'un país que ha patit tres crisis en una: la crisi de lideratge i de govern, la crisi d'infraestructures i d'espoli fiscal del colonialisme espanyol i la crisi econòmica mundial.
A partir d'aquí veurem si el senyor President del Govern, Zapatero, pot aguantar els tres anys que li manquen de legislatura en minoria parlamentària, amb un suport electoral en caiguda lliure, amb el galliner socialista esbalotat i en desbandada i amb una credibilitat que fa temps que s'ha endut el vent.
La guayadora de tot aixó no és l'abstenció, ni la perdedora és la classe política. En aquest joc perdem tots. La política és la base del funcionament de la nostra societat. Tots hauríem de prendre-hi part perquè de tots depèn el projecte social i la prosperitat del país. No podem criticar sense més ni menys la classe política si no fem res per canviar-hi les coses. No podem decidir sobre el nostre futur si no exercim els nostres drets, la nostra llibertat coronada en l'acte de votar a les urnes el destí del nostre país. Cal que tota la societat prengui part en la construcció de Catalunya, en la reconstrucció del nostre país que, com a nostre que és, ens estimem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!