El Poble Català comença a parlar. L'acte de llibertat de diumenge va ser una mostra de la voluntat de Catalunya d'avançar per la via pacífica cap a la plena sobirania. La consulta n'és un exemple inèdit al món.
Aquest procés d'autodeterminació nacional ha d'anar innegablement lligat a un procés desensibilització dels ciutadans de Catalunya envers el sentit de la identitat catalana. Alguns ho han anomenat de manera desafortunada però força il·lustrativa "desespanyolitzar" Catalunya. S'ha de transmetre l'amor per la pròpia identitat, història, terra, cultura, llengua i tradicions sobre el qual el nacionalisme troba la seva essència. La realitat actual ens porta a descartar-ne els orígens, ja que qualsevulla sigui el lloc on s'ha nascut es pot sentir amor pel país que t'ha acollit. A més, s'ha de donar a conèixer a tothom el cost econòmic i cultural per al nostre país que suposa la filiació forçosa amb Espanya a la què estem sotmesos. Aquest cost, dit de passada, representa cada dia una dilució més accentuada de l'autoconsciència com a poble i com a realitat cultural.
Com deia Huntington a El xoc de civilitzacions, hi ha situacions en les què un poble,paral·lelament a la globalització econòmica, troba la necessitat d'emprendre un procés que ell anomenà indigenització. Catalunya necessita idigenitzar-se en el sentit que la situació urgeix una preservació a ultrança del que suposa la catalanitat. L'estrés que indueix la immigració fa que temptegem amb el que molts lingüistes anomenen el llindar de no retorn per la qual una llengua es veu abocada al desús i a l'extinció. Mancats de distinció genètica, la nostra cultura i la nostra identitat navega sobre la llengua i hem de preservar-la i potenciar-la com a actiu integrador i enriquidor que és.
Dit això es fa evident que Espanya no vol, ni potser es pot permetre una relació de distensió cultural amb Catalunya, ni molt menys oferir una situació de justícia econòmica. Catalunya ha fet innegables esforços per trobar una relació equitativa que ens permetés una convivència. Per tant, no hi ha cap altra solució que treballar des d'avui mateix per l'Estat propi.
És feina de tots. Només cal explicar a cada un dels que diumenge passat podia votar i no ho va fer o va votar "no" en què el beneficia l'Estat propi, com aquest conduirà a Catalunya a una situació de prosperitat i justícia social que Espanya li ha negat de manera reiterada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!